La bandera de Xipre: una illa de coure i dues branques d’olivera
La bandera de Xipre, l’«illa de coure»: per què és neutral, qui la va dissenyar, què representa, com va canviar el 2006 i per què el Pla Annan hauria canviat la bandera.
La bandera de Xipre té una particularitat: no fa servir cap color de les banderes de Grècia ni de Turquia, i no porta creu ni mitja lluna. És una decisió de disseny conscient, lligada a la independència de l’illa, que avui està dividida en dos. T’expliquem com es va crear, què significa i per què és tan «neutral».
Bandera de Xipre.
La resposta curta
- Què mostra: la silueta de l’illa en color coure, sobre dues branques d’olivera, en fons blanc.
- Per què és neutral: la Constitució exigeix un disseny i un color «neutrals», sense blau ni vermell, sense creus ni mitges llunes.
- Qui la va dissenyar: l’artista turcoxipriota İsmet Güney, el 1960.
Una bandera per a una illa compartida
Xipre es va convertir en Estat independent el 16 d’agost de 1960, després dels acords de Zuric i Londres. La bandera va entrar en ús aquell mateix dia.
La va dissenyar l’artista turcoxipriota İsmet Güney (que va morir el 2009). L’administració colonial britànica havia proposat una bandera amb una K de color òxid sobre fons blanc, però el president Makarios III i el vicepresident Fazil Küçük van preferir la proposta de Güney.
La Constitució, a l’article 4, exigeix un disseny i uns colors «neutrals». Per això la bandera evita el blau i el vermell (els colors de les banderes grega i turca), les creus i les mitges llunes.
Grècia: blau i blanc, amb una creu.
Turquia: vermell, amb una mitja lluna.
Què representa
- Silueta de l’illa, en color coure: al·ludeix als jaciments de coure de l’illa, que podrien haver-li donat nom.
- Dues branques d’olivera: representen la pau entre les dues comunitats, la grega i la turca.
- Fons blanc: també és un símbol de pau.
Els símbols neutrals volien assenyalar l’harmonia entre les comunitats grecoxipriota i turcoxipriota. És un ideal que, avui, l’illa no ha assolit: el 1963 les dues comunitats es van separar enmig de violència, i des de la invasió de 1974 l’illa està dividida de fet.
Les banderes anteriors
1881-1922: pavelló blau colonial britànic.
1922-1960: pavelló blau amb dos lleons.
1960: la bandera original, amb proporció 3:5.
El canvi de 2006
La versió actual es va adoptar el 24 d’abril de 2006. Es va retocar lleugerament la forma de les branques d’olivera i es van fixar nous colors (Pantone 574 per al verd oliva i Pantone 1385 per al coure). L’especificació original de 1960 feia servir Pantone 144-C per al coure i 336-C per al verd, amb proporció 3:5; la de 2006 fa servir 2:3. L’octubre de 2005 el Govern va anunciar que «començaria de zero» perquè només es fabriquessin banderes que complissin l’especificació oficial.
Qui la pot hissar
Segons la Constitució, les institucions de l’Estat hissen la bandera de Xipre. Les autoritats de cada comunitat poden hissar també la grega o la turca els dies de festa, i els ciutadans poden hissar la de Xipre, la grega o la turca sense restriccions. Des de la invasió de 1974 i la divisió de fet de l’illa, a la zona controlada per la República només es veu la bandera grega de les dues, i la turca només a la zona controlada per la República Turca del Nord de Xipre.
El Pla Annan: una bandera nova que no va arribar
El pla de l’ONU per reunificar l’illa (Pla Annan) hauria substituït la bandera per una altra de nova, triada amb un concurs que va rebre més de mil propostes fins al 17 de febrer de 2003. Al referèndum de 2004, els turcoxipriotes van acceptar el pla i els grecoxipriotes el van rebutjar, així que no es va aplicar.
