Banderes colonials de l’Imperi Britànic

Si mires amb atenció les banderes d’Austràlia, Nova Zelanda, Fiji o les illes Caiman, veuràs que s’assemblen: fons blau, la bandera britànica a l’angle de dalt, vora l’asta, i un dibuix a la dreta. No és casualitat. Totes van néixer dins l’Imperi Britànic, el més gran de la història. Cap al 1922, en el moment de màxima extensió, abastava més de 35 milions de quilòmetres quadrats i uns 450 milions de persones: gairebé una quarta part de les terres i de la població del planeta. El que el mantenia unit era sobretot la flota més potent de l’època, la Royal Navy (la Marina Reial). I com que els vaixells són els qui porten les banderes, el sistema de banderes de l’imperi va néixer al mar.

En aquest article t’expliquem, pas a pas i sense tecnicismes, per què hi ha banderes vermelles, blaves i blanques, què significa cada part i com es llegeix una bandera colonial d’un cop d’ull.

La resposta curta

Tots els territoris, colònies i protectorats de l’imperi van fer servir una mateixa «recepta»: la bandera britànica en un angle, un color de fons i un símbol propi de cada lloc. El color de fons indicava qui feia servir la bandera:

• Vermell: vaixells i gent civil (sobretot els vaixells mercants, els que transporten mercaderies i passatgers).
• Blau: el govern i el servei públic, com els vaixells oficials d’una colònia.
• Blanc: la Marina de guerra, la Royal Navy.

Vermell, comerç; blau, govern; blanc, guerra.

Una regla per recordar-ho: vermell = comerç, blau = govern, blanc = guerra.

Per què precisament aquests tres colors?

Per entendre-ho cal tornar als segles XVI i XVII. En temps d’Elisabet I (1558-1603), la flota anglesa s’organitzava en tres grups de vaixells, anomenats «esquadres»: la vermella, la blanca i la blava. Cada esquadra tenia el seu almirall, i les tres s’ordenaven per importància en aquest mateix ordre (vermella, blanca, blava). Cada esquadra portava una bandera del seu color. Era una manera molt pràctica de saber, fins i tot de lluny i enmig del fum d’una batalla, a quin grup pertanyia cada vaixell.

Il·lustració: les tres esquadres, vermella, blanca i blava, cadascuna amb el seu color.

Amb els segles, els graus d’almirall de cada esquadra van perdre el sentit i es van suprimir el 1864, l’any en què la Marina britànica va posar ordre. Fins aleshores els vaixells de guerra i els mercants barrejaven els colors. Una ordre oficial d’aquell any va repartir les tres banderes de manera clara:

• Pavelló vermell (Red Ensign): per als vaixells mercants.
• Pavelló blanc (White Ensign): només per a la Royal Navy, la Marina de guerra.
• Pavelló blau (Blue Ensign): per als vaixells al servei de l’Estat, sense ser de guerra, i per als que manava un oficial de la reserva naval.

En altres paraules, van deixar de ser colors d’«esquadra» i van passar a ser colors d’«ofici». I així van arribar a les colònies.

I les colònies? Per què el blau

Les colònies no eren vaixells de guerra ni vaixells de comerç: eren territoris governats pel Regne Unit. Per això, a partir de la dècada del 1860, l’Almirallat els va assignar el pavelló blau, el del servei públic, al qual cada colònia afegia un emblema propi. Així, el blau va passar a ser, a la pràctica, «el color del govern colonial». Els vaixells mercants d’aquestes mateixes colònies, en canvi, feien servir el pavelló vermell, també amb el seu emblema, quan tenien el permís necessari. I el blanc continuava reservat a la Marina de guerra.

Aquesta és la raó que hi hagi moltíssimes més banderes colonials blaves que vermelles o blanques, i que molts dels territoris que encara depenen del Regne Unit conservin avui una bandera blava amb el seu escut.

Com es llegeix una bandera colonial

Quasi totes segueixen el mateix disseny. Per entendre-les, fixa’t en tres coses:

1. El cantó (l’angle de dalt, vora l’asta, la part per on se subjecta): porta la bandera britànica, la Union Jack. Indica que el territori pertany, o pertanyia, a la «família» britànica.
2. El color del fons: vermell, blau o blanc, segons el que acabem de veure.
3. L’emblema de la dreta, anomenat «divisa» o «insígnia»: és el símbol propi de la colònia (un animal, un escut, un paisatge…). Sol anar sobre un cercle blanc, però no sempre. És l’únic que canvia d’una colònia a una altra.

Per exemple: a la bandera colonial de Gibraltar es veu el castell de la ciutat sobre un cercle blanc; a la d’Uganda, una grua coronada; a la de Kenya, un lleó. Mateix disseny, emblema diferent.

Gibraltar: un castell

Uganda: una grua coronada

Kenya: un lleó

La Union Jack: la bandera que és a totes

L’angle de dalt de totes aquestes banderes és la bandera del Regne Unit, que es va formar ajuntant les creus de tres sants patrons:

• Creu de Sant Jordi (vermella sobre blanc): Anglaterra.
• Creu de Sant Andreu (blanca en aspa sobre blau): Escòcia. Es va unir a la d’Anglaterra el 1606, quan un mateix rei, Jaume VI d’Escòcia i I d’Anglaterra, regnava als dos països.
• Creu de Sant Patrici (vermella en aspa sobre blanc): Irlanda. Es va afegir l’1 de gener de 1801, quan Irlanda es va unir al Regne Unit.

Com es forma la Union Jack: Sant Jordi + Sant Andreu + Sant Patrici.

Union Jack o Union Flag? Les dues formes s’utilitzen. «Jack» és el nom de la petita bandera que s’hissava a la proa dels vaixells, i amb el temps va passar a anomenar tota la bandera. El 1902 l’Almirallat va dir que es podia fer servir qualsevol dels dos noms.

Com va canviar el sistema amb el temps

• Segle XIX: l’imperi creix i cada colònia, cada protectorat i cada domini rep el seu pavelló amb el seu emblema. Els dominis (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica…) tenien govern propi, i alguns van adoptar com a bandera de facto un pavelló vermell amb el seu escut.
• Canadà: el pavelló vermell canadenc es va fer servir de manera informal des de la Confederació de 1867, va ser oficial per als vaixells mercants des de 1892 i es va mantenir com a bandera de fet fins que el 1965 es va estrenar la fulla d’auró.
• Sud-àfrica: entre 1910 i 1928 va fer servir un pavelló vermell amb el seu escut com a bandera de facto, fins que es va aprovar una bandera pròpia.
• Austràlia i Nova Zelanda: van conservar el pavelló blau i hi van posar les seves estrelles de la Creu del Sud. Avui són les banderes nacionals dels dos països.
• Segle XX: després de la Segona Guerra Mundial arriben les independències (l’Índia el 1947, Ghana el 1957, i moltes més). La majoria dels països nous van treure la Union Jack i van dissenyar la seva pròpia bandera.
• 1997: Hong Kong, una de les últimes grans colònies, va passar a la Xina, i la seva bandera colonial va deixar d’utilitzar-se.

Canadà (1957-1965)

Sud-àfrica (pavelló vermell)

Hong Kong (bandera colonial)

Austràlia

Nova Zelanda

Les banderes, grup a grup

A continuació hi ha les banderes colonials i altres de relacionades amb l’imperi, ordenades per tipus de pavelló i, dins de cada grup, per ordre alfabètic.

Banderes de pavelló vermell

Bandera de les Bermudes

Bandera de l’Índia colonial

Bandera de la marina mercant d’Austràlia

Bandera del Canadà (1957-1965)

Bandera de les illes Caiman

Bandera de Manitoba

Bandera d’Ontàrio

Bandera de la Palestina colonial

Bandera de Samoa

Bandera de Sud-àfrica colonial

Bandera de Tanganyika

Bandera de Terranova

Banderes de pavelló blau

Bandera d’Antigua

Bandera d’Ascensió

Bandera d’Austràlia

Bandera d’Austràlia Meridional

Bandera d’Austràlia Occidental

Bandera de Barbados

Bandera de Birmània

Bandera del Camerun Britànic

Bandera de Ceilan

Bandera de la Colònia del riu Orange

Bandera de les Colònies de l’Estret (Singapur)

Bandera de la Costa d’Or (Ghana)

Bandera de Dominica

Bandera de Fiji

Bandera de Fiji (governador)

Bandera de Gibraltar

Bandera de la Guaiana Britànica

Bandera d’Hondures Britànica

Bandera de Hong Kong

Bandera de l’Illa de Vancouver

Bandera de les Illes Caiman

Bandera de les Illes Cook

Bandera de les Illes Gilbert i Ellice

Bandera de les Illes Jòniques

Bandera de les Illes Malvines (Falkland)

Bandera de les Illes Pitcairn

Bandera de les Illes Salomó

Bandera de les Illes Turks

Bandera de les Illes Verges

Bandera de l’Índia colonial

Bandera de Jamaica

Bandera de Kenya

Bandera de Malta

Bandera de Nigèria

Bandera de Nova Gal·les del Sud (Austràlia)

Bandera de Nova Zelanda

Bandera de Papua

Bandera de Queensland

Bandera de Rhodèsia del Nord

Bandera de Rhodèsia del Sud

Bandera de Saint Vincent i les Grenadines

Bandera de Santa Helena

Bandera de Somalilàndia

Bandera de Tasmània

Bandera de Terranova

Bandera de Trinitat i Tobago

Bandera de Tristan da Cunha

Bandera de Tuvalu

Bandera d’Uganda

Bandera de Victòria (Austràlia)

Bandera de Xipre

També tenien pavelló blau:

• Bornèu
• Cap (Sud-àfrica)
• Montserrat
• Niasalàndia

Banderes de pavelló blanc

Bandera naval d’Austràlia

Bandera naval de Fiji

Bandera naval de Nova Zelanda

Bandera del Territori Antàrtic Britànic

Banderes d’altres colors

Bandera de l’aviació australiana

Bandera de l’Air Force australiana

Bandera de l’aviació civil del Regne Unit

Bandera de la Royal Air Force del Regne Unit

Bandera de Fiji

Bandera de l’aviació civil de Fiji

Bandera de l’Air Force de Nova Zelanda

Bandera de l’aviació civil de Nova Zelanda

Bandera de Tuvalu

Bandera de Rhodèsia

Bandera de la Colúmbia Britànica (Canadà)

Bandera de la Costa dels Mosquits (Nicaragua)

Bandera colonial nord-americana (Grand Union)

Bandera de l’estat de Hawaii (EUA)

Bandera de l’illa d’Heligoland (Alemanya)

Bandera de l’autogovern de l’Índia

Bandera de la Companyia de les Índies Orientals

Bandera d’Irlanda

Bandera de Niue

Què se’n va fer, d’aquestes banderes?

Quan una colònia s’independitzava, tenia tres camins:

• Conservar el disseny i canviar l’emblema per símbols nacionals. És el cas d’Austràlia, Nova Zelanda, les illes Cook, i també de Fiji i Tuvalu, que fan servir un blau més clar (blau cel).
• Treure la Union Jack i crear una bandera nova, com van fer la majoria dels països d’Àfrica i Àsia. Ghana, per exemple, va abandonar la seva antiga bandera de la Costa d’Or.
• Mantenir la bandera colonial perquè el territori continua depenent del Regne Unit.

Costa d’Or (colònia britànica)

Ghana (avui)

Fiji (avui)

Tuvalu (avui)

Illes Cook (avui)

Algunes d’aquestes banderes encara s’utilitzen avui dia oficialment, com per exemple a l’estat de Hawaii, a Montserrat (territori britànic d’ultramar), a Fiji, a Austràlia o a Nova Zelanda. En aquest darrer país es van celebrar dos referèndums sobre la bandera (2015 i 2016) perquè a molts dels seus habitants els recorda l’època colonial; en el segon, el març de 2016, el 56,6 % va votar per mantenir la bandera actual. A Fiji també s’ha debatut retirar la Union Jack de la seva bandera.

Els territoris britànics d’ultramar avui

Avui hi ha 14 territoris britànics d’ultramar. Fins al 1982 es deien «colònies de la Corona»; entre 1983 i 2002 van ser «territoris dependents», i des de la llei de 2002 es diuen «territoris d’ultramar»:

Akrotiri i Dhekelia (Union Jack)

Anguilla

Bermudes

Gibraltar

Illes Caiman

Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud

Illes Malvines (Falkland)

Illes Pitcairn

Illes Turks i Caicos

Illes Verges Britàniques

Montserrat

Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha (bandera de Santa Helena)

Territori Antàrtic Britànic

Territori Britànic de l’Oceà Índic

Diversos d’aquests, com Anguilla, les Illes Verges Britàniques, les Caiman, les Malvines, Montserrat, les Pitcairn, Santa Helena (amb Ascensió i Tristan da Cunha), les Geòrgia del Sud i les Turks i Caicos, mantenen una bandera blava amb el seu escut, el mateix sistema de fa més d’un segle. Les Bermudes fan servir un pavelló vermell, i el Territori Antàrtic Britànic, un pavelló blanc amb el seu escut, l’únic cas de pavelló blanc en un territori d’ultramar.

Curiositats

• La primera bandera dels Estats Units portava la Union Jack. Entre 1776 i 1777, la «bandera de la Unió Continental» feia servir a l’angle la bandera britànica de 1606 amb tretze franges vermelles i blanques. És la que apareix en aquest article com a «Grand Union».
• La Union Jack té dalt i baix. Al quart superior vora l’asta, la franja blanca ampla de la diagonal ha de quedar per damunt de la vermella; si no, la bandera està del revés. I no val a girar-la: cal donar-li la volta.
• Banderes del Canadà que encara porten el pavelló vermell: la de Manitoba (oficial des de 1966) i la d’Ontario (des de 1965) conserven el disseny de l’antic pavelló vermell canadenc.
• La primera Union Jack a Austràlia es va hissar a Sydney Cove el 1788, amb el capità Phillip.
• L’únic pavelló blanc d’ultramar, el del Territori Antàrtic Britànic, no s’utilitza al mar.

La Grand Union, la primera bandera dels EUA

Manitoba, amb el pavelló vermell

Glossari ràpid

• Pavelló o ensenya (ensign): bandera que identifica un vaixell.
• Cantó: angle superior de la bandera, vora l’asta.
• Asta: el pal de la bandera.
• Divisa o insígnia (badge): emblema propi de cada colònia.
• Domini: colònia que es governava a si mateixa, com el Canadà o Austràlia.
• Protectorat: territori que mantenia els seus governants però depenia del Regne Unit en defensa i relacions exteriors.
• Commonwealth: associació voluntària de països, quasi tots antigues colònies britàniques.