La creació de la Gran Colòmbia

T’has preguntat mai per què Colòmbia, Veneçuela i l’Equador comparteixen el mateix patró a les seves banderes nacionals? Perquè fa temps van ser un mateix país, la Gran Colòmbia o la República de Colòmbia. Va ser un projecte encapçalat per Simón Bolívar, que va començar el 1819 a través de la Llei Fonamental de Colòmbia i que va culminar el 1821 al congrés de Cúcuta, a Colòmbia.

Primer es van unir Nova Granada/Cundinamarca (l’actual Colòmbia) i Veneçuela amb el nom de República de Colòmbia. Panamà s’hi va unir el 1821, després de declarar la independència d’Espanya. Després d’aquests fets, Simón Bolívar va marxar a combatre per les independències de l’Equador (Quito), que també es va unir a la República de Colòmbia el 1822, i al front per l’alliberament del Perú.

Primera proposta de la bandera de la Gran Colòmbia, de 1819 a 1820.

Segona proposta de la bandera, de 1820 a 1821.

La resposta curta

Què va ser: un país que va existir entre 1819 i 1831 i que unia el que avui són Colòmbia, Veneçuela, l’Equador i Panamà. Es deia oficialment República de Colòmbia; els historiadors fan servir «Gran Colòmbia» per distingir-lo del país actual.
Qui el va dirigir: Simón Bolívar, nomenat president, amb Francisco de Paula Santander com a vicepresident.
Per què importa per a les banderes: les banderes de Colòmbia, l’Equador i Veneçuela són germanes perquè les tres deriven de la bandera de la Gran Colòmbia.

Dates clau

17 de desembre de 1819
El Congrés d’Angostura aprova la Llei Fonamental de la República de Colòmbia.
30 d’agost de 1821
Entra en vigor la Constitució de Cúcuta.
19 de novembre de 1831
Es dissol l’estat. Veneçuela, l’Equador i Nova Granada es converteixen en estats independents.

La seva capital era Bogotà, i tenia una superfície d’uns 3.064.800 km².

Per què s’assemblen tant les tres banderes?

El disseny de groc, blau i vermell s’atribueix a Francisco de Miranda, que va fer una bandera amb aquests colors per a la Primera República de Veneçuela (el Congrés de Veneçuela la va aprovar el 1811). La primera vegada que es va hissar va ser el 12 de març de 1806 a Jacmel (Haití). No se sap del cert què el va inspirar: ell mateix va explicar una conversa amb Goethe sobre els colors primaris el 1785, va recordar un fresc de Colom amb una bandera semblant, i va anotar l’estendard groc, blau i vermell de la Guàrdia Cívica de Hamburg.

El Congrés de la Gran Colòmbia va adoptar aquests colors el 17 de desembre de 1819. Quan el país es va dissoldre, cada nou estat va conservar els colors i els va anar retocant. La de Colòmbia és avui una tricolor horitzontal en proporció 2:1:1 (groc a dalt, la meitat de la bandera). El Govern atribueix aquests significats: groc, la riquesa, la sobirania i el sol; blau, el cel, els mars i els rius; vermell, la sang vessada per la independència. La de l’Equador és gairebé idèntica en proporcions i disposició, i es distingeix pel to i per l’escut de la seva bandera d’estat. La de Veneçuela fa servir franges iguals.

Més avall tens la història de cada bandera, país per país.

Bandera definitiva de la República de Colòmbia.

A part d’aquests territoris, també hi havia alguna part del nord-oest del Brasil i del nord del Perú, i reclamava la regió de l’Essequibo, a la Guaiana. Simón Bolívar volia crear un país fort per fer front a una possible reconquesta espanyola d’aquests territoris. La República de la Gran Colòmbia va existir oficialment durant 10 anys, de 1821 a 1831.

Simón Bolívar va dirigir les guerres d’independència de Veneçuela, Colòmbia, l’Equador, Panamà i el Perú davant de l’Imperi Espanyol, i Bolívia porta el seu nom. Era conegut com «El Libertador».

Els deu anys de vida del nou país van estar marcats per rivalitats internes: primer el centralisme del país, la ubicació de la capital, Bogotà, molt qüestionada des de Veneçuela, i les aspiracions polítiques d’alguns dirigents, ja que Simón Bolívar controlava tot el poder. A Veneçuela el corrent independentista va créixer fins al punt que el 1830 van declarar la seva constitució i el seu nou president, el general Páez. Després va seguir l’Equador, que va declarar la seva separació de la unió, i el veneçolà Juan José Flores va encapçalar el país. Panamà es va separar definitivament el 1903; anys abans ja hi havia hagut intents de separació, un moviment dirigit per Juan Eligio Alzuru.

Nova Granada

La Nova Granada va fer retocs a la bandera de la República fins arribar al disseny actual de Colòmbia:

Bandera de la Nova Granada, primera versió després de la dissolució de la Gran Colòmbia.

Bandera de la Nova Granada adoptada el 1834.

Bandera dels Estats Units de Nova Granada, utilitzada del 26 de juliol fins al 26 de novembre de 1861.

Bandera actual de Colòmbia, adoptada el 1861.

Veneçuela

Veneçuela va seguir aquests canvis a la seva bandera:

Conservant el format de la República Colombiana, però canviant el text per «Estat de Veneçuela», de 1830 a 1836.

La primera després de la República, vigent de 1836 a 1859.

Bandera de la Federació Veneçolana. Oficial de 1859 a 1863.

Aquesta bandera va encapçalar el país de 1863 a 1905. Canvi fet pel president Juan Crisóstomo Falcón.

Bandera canviada pel militar Cipriano Castro, de 1905 a 1930.

Bandera amb les set estrelles, però posades en semicercle. Va ser oficial de 1930 a 1954.

Bandera de Veneçuela amb escut i les set estrelles, oficial de 1954 a 2006.

Bandera actual de Veneçuela.

Equador

A l’Equador es va seguir aquesta evolució:

Bandera de l’Equador, que encara conservava el format de la bandera de la Gran Colòmbia, de 1830 a 1833.

El 1833 es va substituir l’escut de la bandera, que es va utilitzar fins al 1835.

De 1835 a 1845 es van mantenir els colors, però es va treure l’escut.

En acabar la revolució del 6 de març de 1845, la bandera es va substituir per una de tres franges verticals de color blau i blanc. Les tres estrelles significaven els departaments de Quito, Guayaquil i Cuenca.

Al novembre de 1845 es van posar set estrelles, que representaven les províncies del país. Aquesta bandera es va mantenir fins al 1860.

El 26 de setembre de 1860, García Moreno va signar el decret per tornar a la bandera tricolor, que és la que es conserva actualment.

Panamà

I finalment Panamà, que va tenir les variants següents:

Mentre va durar la unió amb Colòmbia es va utilitzar aquesta bandera, fins al 1903.

Aquesta proposta va ser revocada com a bandera del país. Philippe Bunau-Varilla, que representava Panamà davant dels Estats Units (no en va ser president), va viatjar a Nova York, on es va preparar aquesta bandera. Clarament inspirada en els EUA, els colors de les franges eren un homenatge als colors d’Espanya i els sols significaven la unió que fa Panamà entre el nord i el sud d’Amèrica.

Finalment, el 1903 Manuel Encarnación Amador va representar a la bandera els dos moviments polítics de l’època, en harmonia i amb el blanc de la pau. Les estrelles representen la puresa i la força dels panamenys.