El dol a les banderes

Quan mor una persona molt important, o quan passa una tragèdia, les banderes dels edificis públics «es posen de dol». És una manera de dir, sense paraules, que un país, una regió o una ciutat està de dol. Ho veiem sovint a les notícies, però gairebé ningú no sap que hi ha regles. En aquest article t’expliquem com es fa i per què.

Qui decideix que hi hagi dol?

El dol oficial el decreta l’administració o l’estat corresponent. El normal és que funcioni com una piràmide: si l’estat decreta dol, les banderes de les comunitats, regions, províncies o diputacions també el guarden; però si el decreta només una comunitat, la bandera de l’estat no es veu afectada.

Qui ho decideix depèn del país. Per exemple, a Alemanya ho ordena el president federal per a tot el país; al Canadà, el Departament de Patrimoni Canadenc per als edificis federals; i a Polònia, el president.

Les dues maneres d’expressar el dol

N’hi ha dues: baixar la bandera (a «mitja asta») o afegir un crespó negre a dalt del pal. No s’usen alhora: es tria el mètode que millor s’adapta a cada situació.

Mitja asta

Una bandera a mitja asta és la que es col·loca per sota de la part més alta del pal. És un gest de respecte, de dol o, en alguns casos, de socors. El costum va començar al segle XVII. Algunes fonts diuen que es deixa espai a dalt per a una «bandera invisible de la mort», que representaria els caiguts.

A quina alçada es baixa? Encara que es diu «a mitja asta», el més habitual no és baixar-la fins a la meitat del pal. Es recomana baixar-la més o menys una amplada de la mateixa bandera: com si hi hagués una altra bandera igual a sobre. Aquest és el costum de la tradició britànica, que segueix Austràlia. Altres països ho fan d’una altra manera: Dinamarca i Finlàndia la baixen aproximadament un terç del pal, i a Nova Zelanda ha de quedar com a mínim a una alçada de bandera de la punta.

Com es fa? Primer s’hissa la bandera fins al més alt i després es baixa fins a la seva posició. Quan s’acaba el dia es torna a pujar fins a dalt abans d’arriar-la del tot. En termes militars, a més, s’ata la bandera per evitar que oneji.

A mitja asta: la bandera baixa una amplada de bandera. El requadre de punts representa la «bandera invisible de la mort».

Bandera del Regne Unit a mitja asta.

Bandera d’Espanya a mitja asta.

Crespó negre

L’altre mètode és col·locar un crespó, una cinta negra, a la moharra (la punta del pal), mai cosit ni posat damunt la bandera, encara que de vegades es veu així. Es fa servir el negre perquè és el color associat al dol a occident. Aquest mètode s’empra sobretot en banderes d’interior, que tenen el pal més curt i podrien tocar a terra si es baixessin, o en ajuntaments amb pals inclinats on la bandera no podria onejar bé.

Cada país té les seves variants: a Alemanya, si no es pot baixar la bandera, porta banderins de crespó negre; als Països Baixos les banderes de la casa reial no es baixen mai i s’hi pot afegir un gallardet negre; a Rússia es posa una cinta negra a dalt; i al Japó, una tela negra sobre la punta.

Ús correcte del crespó negre: a la punta del pal.

Ús incorrecte del crespó negre: sobre la bandera.

Les excepcions

• Aràbia Saudita: la seva bandera mai no es baixa a mitja asta, perquè porta escrita la Shahada, la professió de fe de l’islam. Segons la mateixa font, passa el mateix a l’Afganistan, Somalilàndia i l’Iraq, per raons religioses semblants.
• Cases reials: als Països Baixos, els estendards de la família reial no es baixen mai. Al Canadà, l’estendard reial mai no oneja a mitja asta.

Dades curioses

• Dinamarca té el costum des de 1743, quan el rei Cristià VI el va ordenar per a cerimònies navals.
• Filipines fixa per llei el temps: deu dies per la mort d’un president o expresident, i set per la d’un vicepresident, el president del Senat o el del Congrés.
• Cambodja va baixar les banderes del 15 al 22 d’octubre de 2012, per la mort del rei pare Norodom Sihanouk.
• El Vaticà i Itàlia van baixar les seves el 21 d’abril de 2025, després de la mort del papa Francesc.
• Al mar, els vaixells mercants d’Austràlia i d’altres països de la Commonwealth baixen el seu pavelló a mitja asta quan es creuen amb un vaixell de l’armada australiana o d’una armada aliada, com a salutació.