Filipines: en estat de guerra o no?

A gairebé tots els països, una bandera penja igual en pau que en guerra. Filipines és l’excepció: la seva bandera es pot penjar del revés a propòsit. Amb la franja blava a dalt, el país és en pau; amb la vermella a dalt, és en guerra. Avui és l’únic país que pot indicar si és en estat de guerra només amb la posició de la seva bandera.

Bandera de les Filipines en estat de guerra (franja vermella a dalt).

Bandera de les Filipines en posició normal (franja blava a dalt).

Com és la bandera

És una bandera amb dues franges horitzontals, blava a dalt i vermella a baix, i un triangle blanc al costat de l’asta. Dins del triangle hi ha un sol daurat de vuit raigs i, a cada vèrtex, una estrella daurada de cinc puntes. La seva proporció és 1:2.

Què significa cada element

• Triangle blanc: oficialment representa la llibertat, la igualtat i la fraternitat. La Proclamació d’Independència de 1898 el relaciona, en canvi, amb l’emblema del Katipunan, la societat que va liderar la revolució.
• Blau: pau, veritat i justícia.
• Vermell: patriotisme i valor.
• Sol de vuit raigs: la unitat, la llibertat i la sobirania. Els vuit raigs representen les vuit províncies que es van rebel·lar contra Espanya el 1896. Tot i això, no hi ha acord sobre quines van ser exactament.
• Tres estrelles: Luzon, Visayas i Mindanao, les tres grans zones del país. La de Visayas es referia al principi a l’illa de Panay.

Per què es penja del revés en la guerra?

Amb la bandera penjada normalment, la franja blava va a dalt. En estat de guerra s’hissa amb la franja vermella a dalt (i, si penja en vertical, el vermell queda a l’esquerra de qui mira). La llei filipina ho estableix així: ho recull la Llei de la República 8491 de 1998.

És un costum antic. La bandera es va hissar per primera vegada amb el vermell a dalt el 4 de febrer de 1899, al començament de la guerra filipino-estatunidenca, i és el que va fer servir la Primera República Filipina durant aquella guerra.

Pau: franja blava a dalt

Guerra: franja vermella a dalt; el triangle continua al costat de l’asta

L’incident de 2010

El setembre de 2010, a Nova York, es va produir un petit incident diplomàtic entre Filipines i els Estats Units: per un error de protocol la bandera de Filipines es va col·locar amb la franja vermella a dalt. Des dels Estats Units es van demanar disculpes ràpidament.

Barack Obama i Benigno Aquino III el 2010 a Nova York.

Història

• Abans de 1898: la primera bandera del Katipunan era vermella, amb tres «K» blanques.
• 28 de maig de 1898: segons una de les versions, la bandera es va mostrar per primera vegada a la batalla d’Alapan (Imus, Cavite). Una altra versió situa l’estrena a la ciutat de Cavite.
• 12 de juny de 1898: la bandera es desplega oficialment a Kawit (Cavite), a la casa d’Emilio Aguinaldo, quan Filipines proclama la seva independència d’Espanya. Ja portava aleshores les dues franges, blava i vermella.
• Qui la va fer: la va dissenyar Aguinaldo i la van cosir Marcela Mariño de Agoncillo, la seva filla Lorenza i Delfina Herbosa de Natividad.

1. 1899

   El canvi que porta la guerra contra els Estats Units no és el color, sinó la posició: la bandera s’hissa amb el vermell a dalt.

2. 1907-1919

   Sota el domini estatunidenc, una llei (Llei 1697, de 1907) en prohibeix l’exhibició. La prohibició s’aixeca el 24 d’octubre de 1919 i la Llei 2928 (26 de març de 1920) adopta oficialment la bandera.

3. 1936

   L’Ordre Executiva núm. 23 (25 de març) en fixa el disseny: triangle equilàter, proporció 1:2 i sol sense cara.

4. 1941-1945

   Durant l’ocupació japonesa es prohibeix la bandera el desembre de 1941. La Segona República la restitueix amb les especificacions originals (13 de desembre de 1943).

5. 4 de juliol de 1946

   S’hissa en assolir la independència dels Estats Units.

6. 12 de febrer de 1998

   La Llei de la República 8491 recull el Codi de la Bandera i en fixa els colors, abans del centenari.

El color blau: una història pròpia

El primer blau es va descriure com a «blau fosc». Es discuteix quin to exacte era; una teoria el relaciona amb el blau de la bandera de Cuba, i altres historiadors assenyalen la de Puerto Rico. La llei va anar canviant: el 1955 es va adoptar el «National Flag Blue»; el 1985, sota Marcos, l’«Oriental Blue», que es va anul·lar després de la Revolució del Poder Popular de 1986; i el 1998 es va fixar el «Royal Blue» (#0038A8), l’actual. El vermell és #CE1126 i el daurat, #FCD116.

Normes d’ús

• Dies de la bandera: el 28 de maig (Dia de la Bandera Nacional) i el 12 de juny (Dia de la Independència).
• Dol: la bandera es baixa a mitja asta deu dies per la mort d’un president o expresident, i set per la d’un vicepresident, el president del Senat o el de la Cambra.
• Sempre hissada: ha d’onejar de manera permanent a llocs com el palau de Malacañang, el Tribunal Suprem o els ports d’entrada del país.

Canvis proposats que no han tirat endavant

• Un novè raig, per a altres províncies o grups (per exemple els musulmans filipins). Un projecte de 2009 va ser aprovat per les dues cambres, però el van vetar.
• Una quarta estrella, per a Sabah (Borneo del Nord).
• Una mitja lluna, a l’època del president Ramos.
• Una calavera amb tíbies creuades: va ser una broma de Mark Twain el 1901, no una proposta seriosa.