Història de la bandera amazigh
La bandera amaziga: qui són els amazics o berbers, què signifiquen els seus colors i la lletra yaz, quan es va oficialitzar i què és el Yennayer, el seu Any Nou.
Si veus una bandera amb tres franges, blava, verda i groga, i una lletra vermella al centre, ets davant la bandera amaziga: el símbol d’un dels pobles més antics del nord d’Àfrica. En aquest article t’expliquem qui són, què significa la seva bandera i com s’ha anat estenent.
Amazic o berber: qui són?
Els amazics (en plural, imazighen), també coneguts com a berbers, viuen a diverses regions del nord d’Àfrica i del Sahel, una zona que ells anomenen Tamazgha. Molts prefereixen el nom «amazic», perquè «berber» s’assembla a la paraula àrab per a «bàrbar» i el consideren pejoratiu. De vegades es tradueix «amazic» com a «home lliure» o «noble»; és una traducció discutida.
Es calcula que són entre 25 i 36 milions de persones. La majoria viu al Marroc (entre 14 i 20 milions) i a Algèria (entre 7 i 13 milions); hi ha comunitats també al Níger (uns 2,6 milions), França (2 milions), Mali, Líbia, Bèlgica, Tunísia i Egipte, entre altres països.
No formen un sol grup: hi ha cabils, xauís, rifenys, xelhs, tuaregs i mozabites, entre d’altres. Històricament també es consideren d’origen amazic els antics númides i els guanxes de les illes Canàries. Tots aquests pobles no són iguals, però comparteixen arrels culturals i lingüístiques.
Mapa orientatiu: les zones en taronja són aproximades i no marquen fronteres exactes.
Una història de resistència
Els pobles amazics han resistit durant segles invasions i colonitzacions de grecs, romans, àrabs, espanyols i francesos. Alguns noms d’aquesta història:
- Jugurta, rei númida d’origen amazic, que va lluitar contra Roma a la guerra jugurtina.
- Dihya, líder religiosa i militar del segle VII, la coalició de la qual va ser derrotada a la batalla de Tabarka, el 703.
- 739-740: una revolta amaziga contra els impostos pesants i el tracte de segona classe als conversos, en temps dels omeies.
- Segles XI al XVI: dinasties amazics com els zírides, els almoràvits i els almohades van governar parts del nord d’Àfrica i de la península Ibèrica.
La bandera
La primera proposta perquè el poble amazic tingués la seva pròpia bandera es va fer el 1970, segons la versió més estesa, per l’Acadèmia Berber (Agraw Imazighen) de Mohand Arav Bessaoud, com a mostra cultural i d’identitat. L’autoria del disseny és discutida: altres fonts l’atribueixen a Youcef Medkour, un veterà cabil algerià, que l’hauria inaugurat a la Cabília. Les fonts no ho resolen i recullen les dues versions.
És una bandera 2:3 amb tres franges horitzontals iguals (blava, verda i groga) i, al centre, la lletra yaz (ⵣ) de l’alfabet tifinagh, en vermell. Aquesta lletra representa la paraula amazic. En l’idioma tamazight, la bandera s’anomena Acenyal Amaziɣ (ⴰⵛⵏⵢⴰⵍ ⴰⵎⴰⵣⵉⵖ).
Proposta de bandera amb les estrelles dels pobles amazics, en un congrés.
Què signifiquen els colors
Segons les explicacions més habituals, cada color correspon a un aspecte de Tamazgha:
- Blau: el mar (l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània).
- Verd: les muntanyes i la terra.
- Groc: el desert.
- Vermell (la lletra yaz): la resistència i els homes lliures, els màrtirs amazics.
Són lectures atribuïdes pels estudiosos, no definicions oficials.
Quan es va oficialitzar
L’Acadèmia Berber la va adoptar el 1970, i el Congrés Mundial Amazic la va oficialitzar el 1997, a Tafira (Las Palmas de Gran Canària), amb representants de tots els pobles amazics. Uns anys més tard es va proposar el 30 d’agost com a dia mundial de la cultura i la bandera amaziga.
La bandera amaziga, amb la lletra yaz en vermell.
Altres propostes
Bandera berber amb el símbol en negre.
Bandera amb l’ordre dels colors canviat.
La bandera al carrer i a l’esport
No a tot arreu s’accepta amb la mateixa naturalitat. A Algèria, durant el moviment Hirak de 2019, se’n va prohibir l’ús.
L’exfutbolista del FC Barcelona Ibrahim Afellay, amb la bandera.
Manifestació amaziga a París.
Yennayer: l’Any Nou amazic
El Yennayer és el primer mes del calendari amazic i l’Any Nou, que se celebra amb un gran sopar familiar la nit del 12 de gener. Aquest calendari el va crear el 1980 l’estudiós algerià Ammar Negadi, que va fixar el seu any 1 el 950 abans de la nostra era (en realitat 943 aC), l’any en què Xixac I va pujar al tron d’Egipte. Per saber en quin any amazic som se suma 950 a l’any actual: el 2026 és el 2976. Aquest vincle amb Xixac I té fonts discutides.
Els plats canvien segons la regió: el trida o la xakhxuka als Aurès, l’asfel amb cuscús a la Cabília, o la tagula (ordi amb smen i oli d’argània) al Sus, al sud del Marroc. Algèria el va declarar festa oficial el 27 de desembre de 2017, i la primera celebració oficial va ser el 12 de gener de 2018. El Marroc ho va fer el 3 de maig de 2023.
