Jolly Roger i les banderes pirates

La bandera pirata, la Jolly Roger, és una de les banderes més famoses del món, tot i que cap país no l’ha tinguda mai. El seu missatge era tan clar que no calia llegir-lo: si en veies una a l’horitzó, sabies que tenies problemes. En aquest article t’expliquem com s’usava, què significaven els seus símbols i d’on ve el seu nom.

La resposta curta

Bandera negra: a l’edat d’or de la pirateria, avisava que, si et rendies, et perdonarien la vida.
Bandera vermella («sagnant»): avisava que no hi hauria pietat.
Calavera, ossos, rellotge de sorra, cor…: símbols de mort i de violència, per fer por.
L’objectiu: que la víctima es rendís sense lluitar.

Per què es diu Jolly Roger?

Ningú no ho sap del cert. El primer text que fa servir el nom és Història general dels pirates (1724), de Charles Johnson, que explica que Bartholomew Roberts (1721) i Francis Spriggs (1723) van anomenar «Jolly Roger» les seves banderes, tot i que els dissenys eren diferents. Probablement era un nom genèric per a les banderes negres dels pirates. «Old Roger» era també un nom per al diable o la mort.

Hi ha dues teories molt repetides que els historiadors descarten per manca de proves de l’època: que vingui del francès joli rouge («bonic vermell», una bandera vermella de cors) i que vingui d’un suposat pirata anomenat «Ali Rajah».

Com s’usava

Els pirates solien acostar-se a la seva presa amb la bandera d’algun país, o sense cap, per no espantar-la i evitar que fugís. Quan eren a tir, hissaven la bandera negra, sovint amb un canonada d’avís. Volien que el vaixell es rendís sense lluitar, i rendir-se es deia «arriar el pavelló».

Hissar una Jolly Roger servia a més per deixar clar que qui la portava era un pirata, no un cors ni un vaixell del govern: cadascun tenia regles diferents per acceptar una rendició. El juny de 1720, quan Roberts va arribar amb les seves banderes negres al port de Trepassey, les tripulacions de 22 vaixells van abandonar les seves naus.

Negra i vermella

Als anys de l’edat d’or, la bandera negra significava que es donaria quarter (es perdonaria la vida) a qui es rendís; la vermella, la bandera «sagnant», que no hi hauria pietat i que s’usaria la força. La vermella ja era una bandera naval corrent, no exclusiva dels pirates. I no tots feien servir les dues: Charles Vane, per exemple, només feia servir una bandera negra amb una calavera, que significava que no donava ni acceptava quarter. S’explica que Jean Thomas Dulaien, després de hissar la vermella, esperava tres o més canonades de l’enemic abans d’atacar.

Els símbols

Els més comuns eren la calavera amb els ossos creuats, un esquelet (sovint travessant un cor), un rellotge de sorra (la vida de la víctima que s’acaba), un braç amb espasa, espases, pistoles, canons, banyes de pólvora i feixos de fletxes. Quasi tots significaven mort i violència.

Pirates famosos i les seves banderes

Cada capità pirata tenia el seu propi disseny. Aquestes són algunes de les més conegudes, segons la tradició:

Edward England: crani i tíbies creuades.

Barbanegra (Edward Teach): un esquelet amb un rellotge de sorra i un cor sagnant.

Henry Every: la feia servir amb fons vermell o negre.

Christopher Moody.

John Rackham, «Calico Jack»: canviava les dues tíbies per dos sabres.

Bartholomew Roberts feia servir dues banderes: en aquesta, un mariner amb un esquelet amb un rellotge de sorra.

La segona de Roberts: un pirata sobre dues calaveres i les lletres ABH AMH, «el cap d’un barbadenc» i «el cap d’un martiniquès». Les va posar com a desafiament als governadors de Barbados i de la Martinica, que havien enviat vaixells a perseguir-lo.

Thomas Tew.

Jean Thomas Dulaien: calavera, ossos i un home nu amb un matxet, a més d’un gallardet vermell.

John Quelch: travessant un cor amb una llança, i un rellotge a la mà.

Edward Low: un esquelet de color vermell.

Pirates, corsaris i vaixells de guerra

Si et trobaves amb pirates com Barbanegra o Stede Bonnet, o amb corsaris temuts com Henry Morgan o Francis Drake, i et rendies, potser la millor opció hauria estat morir lluitant, pel tracte que donaven als seus presoners. Un cors era un mariner amb permís d’un govern per atacar vaixells enemics; un pirata, no.

Retrat d’Edward Teach, Barbanegra.

Dones pirates

Entre els segles XVIII i XIX també hi va haver dones pirates. Les més conegudes són Anne Bonny, Mary Read i Ching Shih.

Ching Shih (cap al 1775-1844), nascuda prop de Xinhui (Guangdong), va dirigir els pirates del mar de la Xina de 1801 a 1810. El 1801 es va casar amb el pirata Zheng Yi i, després de la seva mort el 1807, es va fer càrrec dels seus negocis amb el suport de Zhang Bao, fill adoptiu d’ell. Zheng Yi manava la més gran de les sis flotes, la Flota de la Bandera Vermella, amb uns 200 vaixells; el 1805 la confederació pirata sumava uns 400 juncs i entre 40.000 i 70.000 pirates. Mai no va acabar presonera: es va rendir a les autoritats Qing el 20 d’abril de 1810 i la van perdonar; aleshores manava 24 vaixells i 1.433 pirates. Després va regentar una casa de joc i va morir a Nanhai el 1844. Els tres codis pirates que se li solen atribuir els va dictar en realitat Zhang Bao.

Ching Shih.

Anne Bonny i Mary Read sí que van ser jutjades. Totes dues es van unir a la tripulació de John Rackham («Calico Jack») l’agost de 1720; el 22 d’agost van ajudar a robar el balandre William a Nassau. El 22 d’octubre de 1720 van capturar la tripulació prop de Negril Point (Jamaica). Rackham va ser jutjat el 16 de novembre i penjat el 18; Bonny i Read van ser jutjades el 28 de novembre a Spanish Town i condemnades a morir a la forca. Totes dues van dir que estaven embarassades, cosa que ajornava l’execució. Mary Read va morir a la presó cap a l’abril de 1721. D’Anne Bonny no es conserva cap registre d’execució ni d’alliberament, i es desconeix què va ser d’ella.

Anne Bonny i Mary Read.

Avui dia

Els pirates de l’Atlàntic i del Carib d’aquesta llista van actuar sobretot entre 1714 i 1725, en el que se sol anomenar l’edat d’or de la pirateria. Avui dia la Jolly Roger s’usa com a símbol rebel per a uns, o per acusar d’il·legalitats uns altres. La pirateria es relaciona avui amb la còpia i distribució de productes amb drets d’autor, sobretot a Internet, i d’aquí va néixer el Partit Pirata, que defensa que totes les persones tinguin dret a la cultura mitjançant Internet i que aquesta no estigui sotmesa a controls dels governs, i que s’oposa a uns drets d’autor desproporcionats.

Encara avui la Jolly Roger la hissen per tradició alguns submarins de la Royal Navy britànica quan tornen d’una missió en què han enfonsat un vaixell enemic, com va fer el HMS Conqueror a la guerra de les Malvines (1982).