Les parts d’una bandera

Has provat mai de descriure una bandera per telèfon? «És blava, amb una creu i una cosa a l’angle…». Per no perdre’s en explicacions així, la vexil·lologia (l’estudi de les banderes) té el seu propi vocabulari. No cal aprendre-ho tot: amb unes quantes paraules pots descriure qualsevol bandera amb precisió.

Les parts d’una bandera, una per una

Els números corresponen als de la imatge. Entre parèntesis posem la paraula equivalent en anglès, per si llegeixes sobre banderes en aquesta llengua.

• 1. Llargada: la longitud de la bandera, d’un extrem a l’altre (en anglès, de vegades fly).
• 2. Vol: la vora per on oneja l’aire, la més allunyada de l’asta (fly).
• 3. Beina: la vora que va al costat de l’asta, per on se subjecta la bandera; la seva longitud marca també l’alçada (hoist). La tela sobrant d’aquesta vora, amb què s’ata la bandera a la corda, s’anomena en anglès heading.
• 4. Càrrega: els dibuixos o símbols que porta la bandera: escuts, estrelles, animals, formes… (charge).
• 5. Drap: la tela de la bandera i el seu color de fons, el que queda darrere de les càrregues (field).
• 6. Pendent: la cantonada lliure del vol, la més allunyada de l’asta.
• 7. Pal o màstil: el pal que sosté la bandera (flagpole o staff).
• 8. Drissa: la corda amb què es puja i es baixa la bandera.
• 9. Moharra: el remat de la part alta de l’asta. Pot ser una bola, una punta de llança o una altra forma; protegeix l’asta i la decora (finial).

Una pista per no confondre’s: beina i vol són les dues vores verticals de la bandera. La beina és la que es queda subjecta a l’asta, i el vol, la que es mou amb el vent.

Altres paraules útils

Aquestes paraules no surten al dibuix, però s’usen molt quan es parla de banderes:

• Cantó: qualsevol dels quatre quadrants de la bandera, tot i que normalment s’anomena així el de dalt, vora l’asta. A la bandera d’Austràlia, el cantó porta la Union Jack.
• Anvers i revers: l’anvers és la cara «de davant», la que s’ensenya normalment, amb l’asta a l’esquerra de qui mira. El revers és l’altra cara. Hi ha excepcions: algunes banderes islàmiques amb inscripcions en àrab es mostren amb l’asta a la dreta de qui mira.
• Gallardet: bandera estreta i allargada, més ampla al costat de l’asta que a l’extrem lliure.
• Pavelló (ensign) i jack: el pavelló és la bandera que identifica un vaixell o una unitat militar. El jack és la que s’hissa en un pal curt a la proa del vaixell.
• Gonfaló: bandera que penja d’una barra horitzontal, en lloc d’ondejar des d’un asta.
• Fimbriació: una vora estreta, normalment blanca o daurada, que separa dos colors perquè no es confonguin. La té la bandera de Sud-àfrica.
• Creu nòrdica: la creu desplaçada cap a l’asta, típica dels països escandinaus, com a la bandera de Suècia.

Anvers i revers: la mateixa bandera vista pels dos costats, com en un mirall.

Una bandera rectangular, un gallardet (més ample vora l’asta) i un gonfaló (penja d’una barra).

Austràlia: la Union Jack ocupa el cantó.

Suècia: una creu nòrdica, desplaçada cap a l’asta.

Llargada, amplada i proporció

Per mesurar una bandera s’usen dues xifres: la llargada (la mesura al llarg, perpendicular a l’asta) i l’amplada (la mesura en alçada, paral·lela a l’asta). La proporció és la relació entre les dues: una bandera 2:3 té 3 unitats de llargada per cada 2 d’amplada. No tots els països fan servir la mateixa, i per això unes banderes semblen més «allargades» que altres.

Les dues mesures d’una bandera: la llargada (horitzontal) i l’amplada (vertical).

Curiositats

• D’on ve la paraula «bandera». Prové del gòtic, a través de la paraula bandwō, que volia dir «signe».
• Vexil·lologia. El terme ve del llatí vexillum («bandera») i del grec logos («coneixement»). El va encunyar en anglès l’estatunidenc Whitney Smith el 1957.
• La bandera més antiga coneguda és un estendard de bronze, un derafsh, trobat a Shahdad (Iran) i datat cap al 2400 aC.