Els Neturei Karta: ultraortodoxos contra l’Estat d’Israel
Qui són els Neturei Karta, el grup haredi que no reconeix l’Estat d’Israel per motius religiosos: què defensen, quants són i com els veuen els altres.
Al barri de Mea Sharim, a Jerusalem, viu una comunitat que rebutja la tecnologia i bona part de la vida moderna, i que segueix la Torà al peu de la lletra. Dins seu hi ha un grup molt petit que, a més, no reconeix l’Estat d’Israel per motius religiosos: els Neturei Karta. En aquest article expliquem qui són i per què, amb la informació més contrastada, sense prendre partit.
Els haredim
«Haredi» ve d’un verb hebreu que vol dir «tremolar» davant la paraula de Déu, d’aquí la traducció «temerós de Déu». Molts prefereixen aquest nom al d’«ultraortodox», que alguns consideren pejoratiu. No són un grup únic: hi ha corts hassídiques, corrents lituans i haredim sefardites. Els homes solen vestir de negre, amb barret negre; les dones casades, amb faldilles llargues, mànigues llargues i alguna forma de cobrir-se els cabells.
Són una població en ràpid creixement. A Israel eren 750.000 el 2009 (el 9,9 % de la població) i 1.452.350 el 2025 (el 14,3 %). Al món n’hi ha uns 2,1 milions (2020). Les famílies tenen una mitjana d’uns set fills. Els nois entren en una ieshivà (escola d’estudis religiosos) entre els 13 i els 18 anys i molts continuen estudiant fins a casar-se. A Israel, el 56 % dels homes haredim no treballa i al voltant del 80 % de les dones sí. Les concentracions més grans són a Jerusalem (amb Mea Sharim) i a Bnei Brak.
Cartells a les parets de Mea Sharim amb normes de vestimenta per a qui entra al barri.
Mea Sharim, a Jerusalem.
Què són els Neturei Karta
Neturei Karta significa «guardians de la ciutat» en arameu. El nom ve d’un passatge del Talmud sobre els «guàrdies de la ciutat». És una organització haredi antisionista, fundada a Jerusalem cap al 1937-1938 pels rabins Amram Blau i Aharon Katzenelbogen, que es van separar d’Agudat Israel perquè els semblava massa dialogant amb el sionisme.
La seva postura és religiosa. Defensen que l’exili del poble jueu dura fins que arribi el Messies, i que els esforços humans per crear un estat jueu són un pecat. Es basen en els «Tres juraments» del Talmud, que segons ells el sionisme vulnera. Per això no reconeixen l’Estat d’Israel ni el seu Govern. Defensen també que, mentrestant, hi hagi un estat palestí, i que la sobirania jueva arribi amb el Messies.
Són pocs: les estimacions parlen de «milers» o d’«uns pocs milers» de persones, i el mateix grup no dona xifres. Tenen la seu a Mea Sharim i viuen també en comunitats d’altres països, com Monsey (Nova York).
Segons el seu propi web, cremen banderes d’Israel a la festa de Purim.
Crema d’una bandera d’Israel.
L’exèrcit i el sionisme
El sionisme va néixer al segle XIX a Europa com a moviment polític i nacional, en bona part laic, a favor de la creació d’un estat jueu. El seu primer congrés, impulsat per Theodor Herzl, es va celebrar a Basilea el 1897.
Tradicionalment els ultraortodoxos no han servit a l’exèrcit, malgrat que és obligatori a Israel, perquè va contra les seves conviccions. Els Neturei Karta, a més, afirmen que si hi entressin, atacarien el sionisme. Aquesta exempció ha estat molt polèmica i el 2024 el Tribunal Suprem d’Israel va ordenar que es comencés a reclutar els estudiants de ieshivà. Els ultraortodoxos en general sí que participen en la política israeliana: tenen partits propis al parlament, com Judaisme Unit de la Torà i Shas. Els Neturei Karta, en canvi, no reconeixen l’Estat.
Les seves accions i les crítiques
Els Neturei Karta han donat a conèixer les seves idees amb protestes a Israel i, després de la guerra de 1967, amb acostaments al món àrab: el 1970 van participar en una protesta amb l’OAP. També han participat en manifestacions propalestines a països occidentals i, el 2023, van visitar Jenin, després de la qual cosa la policia israeliana va detenir dos membres.
Les seves relacions amb l’Iran són el més criticat: el 2005 van defensar el president Mahmud Ahmadinejad, el 2006 van visitar el país i van assistir a la conferència sobre l’Holocaust de Teheran del desembre de 2006, que es va condemnar a tot el món. El 2014 van condemnar un home per espiar per a l’Iran; el grup diu que mai no va ser membre.
Les seves postures es consideren marginals fins i tot entre els haredim. Satmar, l’Edah HaChareidis i el llavors rabí en cap ashkenazi Yonah Metzger van condemnar el viatge a Teheran. Els crítics els acusen de comparar els sionistes amb els nazis i de fer de «jueus de cartell» en actes contra Israel; el grup rebutja aquestes descripcions. Una facció escindida, els Sikrikim, s’ha relacionat amb protestes violentes.
Pintada a favor del poble palestí. A sobre, una bandera diu «Jueu no és sionista», a Mea Sharim.
Una altra pintada a favor del poble palestí.
En una manifestació.
