Significat de la bandera japonesa
El Hinomaru, la bandera nacional del Japó, representa el sol. La seva història, la diferència amb el Kyokujitsu-ki (bandera del sol naixent) i per què aquesta última és polèmica.
Al Japó hi ha dues banderes amb un cercle vermell que s’assemblen molt i que se solen confondre. Una és la bandera nacional, estimada o acceptada per quasi tothom. L’altra, amb raigs, és una ensenya militar que desperta rebuig en altres països d’Àsia. En aquest article t’expliquem la diferència, d’on ve cadascuna i per què una és tan polèmica.
La resposta curta
- Hinomaru (日の丸): la bandera nacional. Un cercle vermell sobre fons blanc.
- Kyokujitsu-ki (旭日旗): la «bandera del sol naixent». Una ensenya militar: el cercle vermell es desplaça cap a l’asta i d’ell surten raigs.
El Hinomaru, la bandera nacional.
El Kyokujitsu-ki, la bandera imperial.
La bandera nacional: el Hinomaru
Oficialment el seu nom és Nisshōki (日章旗, «bandera del sol»), però és més coneguda com a Hinomaru (日の丸, «disc solar»). És un rectangle blanc, en proporció 2:3, amb un disc carmesí al centre. Representa el sol.
El sol té molt de pes a la cultura japonesa. L’origen de la bandera se sol vincular a Amaterasu Omikami, la deessa del sol de la mitologia japonesa i antecessora de la família imperial, i per això el Japó es coneix com la «terra del sol naixent». Als colors s’hi atribueixen significats com honestedat i puresa (el blanc) i sinceritat i passió (el vermell), però són lectures tradicionals, no definicions oficials.
Com es va fer oficial
Any 701
Un document de la cort cita ja l’ús d’una bandera amb el sol, sota l’emperador Monmu.
Segle XVI
L’exemplar conservat més antic, al temple Unpō-ji (prefectura de Yamanashi), és com a mínim d’aquest segle.
1854
El shogunat Tokugawa ordena als seus vaixells hissar el Hinomaru.
1870
Dues proclames fixen els dissenys per a la marina mercant i l’armada. El Hinomaru passa a ser la bandera dels vaixells mercants. El disc es col·loca una mica cap a l’asta.
1866-1869
Durant el canvi polític, el Hinomaru guanya protagonisme en fer-lo servir l’Armada Imperial Japonesa i després l’Imperi Japonès.
13 d’agost de 1999
La Llei sobre la Bandera Nacional i l’Himne Nacional el declara oficialment bandera nacional (fins aleshores ho era de fet) i centra el disc.
La batalla de Shiroyama.
La bandera del sol naixent: el Kyokujitsu-ki
El Kyokujitsu-ki (旭日旗, «bandera del sol naixent») té un cercle vermell i setze raigs vermells que en surten. A la versió naval, el sol queda més a prop de l’asta i la proporció és 2:3. A la versió de l’exèrcit el sol anava centrat.
Ja la feien servir els senyors feudals (daimyō) a l’època Edo (1603-1868). Després:
- 15 de maig de 1870: passa a ser la bandera de guerra de l’Exèrcit Imperial Japonès.
- 7 d’octubre de 1889: passa a ser l’ensenya naval de l’Armada Imperial Japonesa.
- Fins a l’agost de 1945: les dues es van fer servir fins a la rendició del Japó a la Segona Guerra Mundial.
- 30 de juny de 1954: la Força Marítima d’Autodefensa recupera la versió de 16 raigs, i s’aprova una de 8 raigs per a les Forces Terrestres d’Autodefensa.
Avui el Kyokujitsu-ki és la bandera de les Forces Terrestres d’Autodefensa (versió de 8 raigs) i l’ensenya de la Força Marítima d’Autodefensa (versió de 16 raigs).
Bandera naval japonesa.
Bandera de l’actual exèrcit terrestre japonès.
També forma part de la vida quotidiana: apareix a les banderes de «bona pesca» (tairyō-bata) dels pescadors, en banderes de naixement i de festes, i en logotips d’empreses, com Asahi Breweries o el diari Asahi Shimbun.
L’Estendard Imperial.
L’Imperi Japonès (1868-1945)
L’Imperi Japonès, conegut també com l’Imperi del Gran Japó i el Japó Imperial, va durar des de 1868 fins a 1945-1947 (la rendició al final de la Segona Guerra Mundial i la Constitució de 1947). En aquest període el Japó es va expandir principalment a les guerres sinojaponeses per dominar Corea i part de la Xina, i a la guerra russojaponesa. El control de Manxúria (l’actual nord-est de la Xina) va arribar després, el 1931-1932.
En entrar a la Primera Guerra Mundial va conquerir les illes Marshall, Palau, les Carolines, les Mariannes i part de Micronèsia, fins aleshores dominades per Alemanya. Durant la Segona Guerra Mundial va envair les Filipines, l’illa de Guam, l’illa Wake, Hong Kong, Malàisia, Tailàndia, Birmània i el Vietnam. A Midway (1942) va patir una derrota decisiva.
Imperi Japonès del 1868 al 1945.
Per què «guerra sinojaponesa» i no «xinesojaponesa»? El prefix «sino-» ve del llatí tardà Sinae («Xina») i és el que s’usa en paraules com «sinologia», l’estudi de la cultura, la llengua i la literatura xineses.
Soldats japonesos durant la Segona Guerra Mundial.
Propaganda japonesa de l’Eix (Japó, Alemanya i Itàlia) a la Segona Guerra Mundial.
L’Esquadró de la Calavera (Skull Squadron) a Manxúria.
Soldats nord-americans amb una bandera imperial capturada: era el trofeu de guerra més desitjat.
Després de la guerra
Durant els primers anys de l’ocupació estatunidenca les dues banderes van estar restringides. Les restriccions es van anar aixecant de 1947 a 1949, i des de principis de 1949 el Hinomaru va tornar a fer-se servir amb normalitat.
Exèrcit terrestre japonès.
Mariners hissant la bandera de la flota naval japonesa.
Per què una bandera és polèmica?
A Occident, el Kyokujitsu-ki sovint es veu amb indiferència i apareix en samarretes i jerseis. A l’Àsia oriental no és així: als països veïns del Japó, com Corea del Sud i la Xina, s’associa al militarisme i a l’imperialisme japonesos, i els crítics el relacionen amb les atrocitats de la guerra. També ho veuen així alguns veterans aliats de la Segona Guerra Mundial, sobretot a Austràlia.
A Corea del Sud la campanya contra la bandera es va intensificar després d’un incident en un partit de futbol el 2011, i des de 2012 els seus detractors l’anomenen la «bandera dels crims de guerra». El 2018, Corea del Sud va demanar als participants d’una revista naval a Jeju que usessin només banderes nacionals; el Japó es va retirar, dient que no podia acceptar treure la seva bandera. La FIFA prohibeix la bandera, i la Confederació Asiàtica (AFC) va sancionar el Japó després d’un partit el 2017 en què aficionats japonesos la van desplegar. El Comitè Olímpic Internacional diu que decideix cada cas per separat.
El Govern del Japó respon que dir que la bandera expressa militarisme és «absolutament fals». L’Associació Vexil·lològica Japonesa assenyala que no és el mateix que la bandera nazi, que es va crear per simbolitzar la ideologia del seu règim. El politòleg Koichi Nakano, en canvi, creu que és millor comparar-la amb la bandera de batalla confederada. El Hinomaru també és motiu de discussió, sobretot a les escoles públiques, on el seu ús, juntament amb l’himne Kimigayo, ha portat a protestes i demandes. Tot i això, al Japó és la bandera nacional establerta per llei i no hi ha una proposta majoritària per substituir-la.
Banderes japoneses en la celebració de l’aniversari de l’emperador Akihito el 2004.
La bandera del sol naixent al partit de classificació del mundial de futbol de 2014 entre el Japó i l’Iraq.
