La primera bandera de la història: on va néixer?
L’origen de les banderes és incert. La més antiga descoberta és un objecte de bronze de Shahdad (Iran), de cap al 2400 aC; les de tela van poder néixer a l’Índia o a la Xina.
On va néixer la primera bandera? Ningú no ho sap del cert: l’origen de les banderes és incert i no se sap quan es va hissar la primera. Aquestes són les pistes més antigues que coneixem.
Les pistes més antigues
- Cap al 3500 aC: a la ceràmica de l’Egipte predinàstic apareixen vaixells amb vexiloides, objectes semblants a banderes.
- Cap al 2400 aC: el derafsh de Shahdad, a l’Iran, és un objecte de bronze semblant a una bandera. És la bandera més antiga que s’ha descobert.
- Antiguitat: a les batalles es feien servir senyals semblants a banderes, potser nascudes a l’antic Egipte o a Assíria. Un exemple és el derafsh Kaviani dels sassànides, o els estendards de les legions romanes.
3500 aC
A la ceràmica de l’Egipte predinàstic apareixen vaixells amb vexil·loides, objectes semblants a banderes.
Autor desconocido · Dominio público 2400 aC
El derafsh de Shahdad, a l’Iran, és un objecte de bronze semblant a una bandera. És la bandera més antiga que s’ha descobert.
Segle IV
Constantí fa servir per primera vegada el labarum cristià, una versió del vexillum romà.
I la Xina?
La primera bandera de tela, tal com la coneixem, es va inventar gairebé amb seguretat al subcontinent indi o a la Xina sota la dinastia Zhou. La Xina va ser pionera a fabricar seda i teixir tela, i la seda va poder estendre’s des d’allà fins a l’Orient Pròxim, o ser adoptada per pobles que havien desenvolupat pel seu compte la bandera rectangular de tela. És a dir: la Xina és un dels candidats a haver inventat la bandera de tela, no la prova que fos la primera.
De la tradició romana, el vexillum (una bandera militar de tela) és l’arrel de la bandera europea moderna. El labarum cristià, que Constantí va usar per primera vegada al segle IV, era una versió del vexillum.
