L’àliga de Saladí
L’àliga de Saladí, amb un sol cap en la representació actual, és l’emblema de la bandera d’Egipte des del 1984: en què es diferencia de l’àliga bicèfala.
El cor doble amb creu i corona de la Vendée: de la insurrecció de 1793 al logotip del departament, què està documentat i què és tradició.

Un cor doble, entrellaçat i coronat, amb una creu a dalt: és el cor vendeà, o Cœur vendéen. És l’emblema més reconeixible de la Vendée, un departament de l’oest de França, i avui fa de logotip del departament. El seu origen documentat és a la insurrecció realista de 1793. Hi ha també una tradició més antiga, la d’una joia de plata, que no està recolzada per fonts primàries. Aquí separem una cosa de l’altra.
El símbol es va associar a la Vendée amb l’inici de la revolta el 1793, durant la Revolució francesa. Era el Sagrat Cor, una devoció catòlica, que va ser l’emblema dels insurgents contrarevolucionaris de la regió. Abans de la Revolució, la Vendée formava part del Poitou i no tenia escut ni bandera propis.
Segons Vendée Tourisme, l’agència turística del departament, el cor va començar com un fermall de plata calat que només duien els homes del Bas-Poitou. Després l’adoptaren les dones, que hi van afegir la corona i la creu. És una explicació popular. No hem trobat cap document que la confirmi, i algunes webs la porten molt més enrere en el temps sense cap font.
Cap norma li atribueix un significat. Allò que se’n diu sobre fidelitat, identitat o fe és interpretació posterior. El que sí consta és l’ús que en van fer els insurgents de 1793, quan el Sagrat Cor identificava la rebel·lió contra la República.
L’àliga de Saladí, amb un sol cap en la representació actual, és l’emblema de la bandera d’Egipte des del 1984: en què es diferencia de l’àliga bicèfala.
El cavall blanc com a símbol: la llegenda de Hengist i Horsa, què està documentat i en quins escuts i banderes apareix, com els de Kent, Baixa Saxònia o Westfàlia.
El cedre verd de la bandera libanesa: com va arribar a la Constitució el 1943, què va precisar la reforma del 1990 i quins significats se li atribueixen sense base oficial.
Aquest lloc web vol fer servir galetes de tercers per analitzar com s’utilitza la pàgina. No se n’instal·larà cap si no ho acceptes. Més informació
També comptem les visites de manera anònima i sense galetes. T’hi pots oposar a Configuració. Com funciona