El Cultrún

Un tambor de fusta amb la cara pintada en quatre parts: és el cultrún, l’instrument musical més important de la cultura mapuche. Avui el veus sobretot al wenufoye, la bandera mapuche, però abans de ser un emblema era un objecte de cerimònia. Aquí separem el que diu la història de la bandera, el que s’atribueix al símbol i el que diuen els estudiosos.

D’on ve el nom

«Cultrún» ve del castellà; en mapudungun, la llengua mapuche, es diu kultrung. El toquen els mapuche de Xile i d’Argentina. El machi, la persona sanadora, l’utilitza per dirigir les cerimònies, i també sona al ngillatun, la rogativa anual.

Com és i com es toca

• Cos: de fusta.
• Ús: el machi el pot sostenir a la mà i colpejar-lo amb una baqueta, o recolzar-lo a terra i tocar-lo amb dos palets.
• Cara: pintada amb un disseny que representa el món: els quatre punts cardinals, amb el sol, la lluna i les estrelles entre ells.

La bandera mapuche

El wenufoye, que en mapudungun vol dir «canelo del cel», es va triar entre uns 500 dissenys d’un concurs que va començar el març de 1991. La va adoptar el 5 d’octubre de 1992 l’organització Aukiñ Wallmapu Ngulamon. No és una bandera estatal: és un emblema que alguns municipis xilens pengen al costat de la bandera nacional. Un dictamen de la Contraloria del 2010 va autoritzar-ne l’ús en cerimònies.

Al disseny hi apareixen el cultrún i el guemil, un motiu escalonat. El significat dels colors el van difondre els seus creadors, no és una norma:

• Groc: renovació i sol.
• Blau: vida, ordre i univers; també el sagrat.
• Blanc: curació, saviesa i longevitat.
• Vermell: força i la història de lluita.
• Verd: terra i natura, i el machi.

El que s’atribueix i el que es documenta

• Lectura dels creadors: el cultrún de la bandera representa el coneixement del món. És una lectura moderna del símbol, no un registre anterior a la conquesta.
• Lectura acadèmica: Grebe (1973) el va descriure com un «microcosmos simbòlic» del món mapuche.
• Gènere: molts mapuche concep el tambor com un ventre, i la cara pintada s’interpreta com quatre parells de figures masculines i femenines. Alguns autors la llegeixen com la família del déu Ngünechen: un vell, una vella, un jove i una jove. Són interpretacions acadèmiques, no una doctrina tancada.
• Origen: la majoria d’estudiosos el considera d’origen indígena. Salvo (2015) defensa un origen africà, una tesi minoritària.

Un avís: no hi ha una llista única de significats. Els que es citen per a la bandera vénen dels seus creadors i de la divulgació, i la tradició mapuche es transmet sobretot de forma oral.

On apareix

• Bandera mapuche (wenufoye): emblema usat des del 1992, sobretot a Xile.
• Altres banderes: en la mateixa època es van crear cinc banderes per a territoris i subgrups mapuche: huenteche, lafquenche, nagche, pehuenche i huilliche.