L’esperanto

Una estrella verda de cinc puntes: és el símbol de la bandera de l’esperanto, la llengua internacional que va crear Ludwik Zamenhof. No és la bandera de cap país, sinó del moviment que la parla. Aquí t’expliquem d’on surt l’estrella, quan es va convertir en bandera i què va dir Zamenhof sobre el color.

D’on surt l’estrella

L’estrella va aparèixer abans que la bandera. El 1892, la revista La Esperantisto, la primera publicació en esperanto, va proposar una estrella verda com a senyal de reconeixement entre esperantistes. Segons la carta de Zamenhof que cita Wikipedia, Louis de Beaufront va ser el primer a fer-la servir, a la seva gramàtica de la llengua.

La bandera

La bandera la va crear el Club d’Esperanto de Boulogne-sur-Mer per al seu propi ús. El primer Congrés Mundial d’Esperanto, celebrat en aquella mateixa ciutat el 1905, va decidir adoptar-la com a bandera de tot el moviment. Les fonts no coincideixen en qui va dissenyar la versió que es fa servir avui ni en qui va proposar el verd.

Què significa el verd

Aquí convé separar la font primària de les lectures posteriors:

• Zamenhof: en una carta de 1911, publicada a The British Esperantist el febrer de 1912, va escriure que el verd podia veure’s com a símbol de l’esperança. Explica que Richard Geoghegan li va cridar l’atenció sobre el verd com a color d’Irlanda, i que l’estrella la va prendre de Beaufront.
• Els cinc pics: la lectura dels cinc continents no apareix a la carta de Zamenhof. És una interpretació posterior. Wikipedia l’atribueix a l’antropòloga Monica Heller (2017).
• El que se sol dir: que el verd és l’esperança i que l’estrella representa el món. La primera frase té base a la carta de Zamenhof; la segona, no.