Bandera de Borriana

La bandera de Borriana és la senyera —quatre franjes vermelles sobre groc— amb una franja blava al costat del pal i tres corones daurades a sobre. Aquesta franja blava i aquestes tres corones són el motiu pel qual Borriana té bandera pròpia: van arribar per privilegium d’un rei, el 1349, i no s’han perdut des de llavors.

Com va néixer

Borriana és una vila reial de la Plana Baixa, amb dret a votar a les Corts. El 1349, en ple Guerra de la Unió, el rei Pere el Cerimoniós li va concedir permís per afegir a la senyera una franja blava amb tres corones. El document es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

L’escut del municipi, que només porta les tres corones en camp blau, es va aprovar el 6 de juny de 1991 i es va publicar al DOGV número 1.587. La bandera es va rehabilitar després: per resolució de 24 de gener de 2002, publicada al DOGV número 4.204, de 6 de març, amb aquesta descripció oficial: «Bandera de proporciones 2:3. Sobre fondo amarillo cuatro barras rojas. Tercerejada en el asta de azul con tres coronas».

Com ha canviat

Ha canviat poc i amb una història de sotsobreguts. Els segells del poble es van anar canviant: els pals d’Aragó el 1379, un cercle de muralles i sis torres el 1425, els pals altre copè el 1509. Durant els segles XVIII i XIX, la corona central de vegades portava a sobre la senyera. Al segle XX, el reglament municipal d’honors de 1972 hi va afegir una bandera amb una franja blanca i una flor de lis a la corona central, contra els mateixos testimonis històrics.

Què significa

• Quatre franjes vermelles sobre groc

  la senyera, el drap de la Corona d’Aragó.

• Franja blava

  la va concedir el rei el 1349, i és el que distingeix aquesta bandera de la valenciana comuna.

• Tres corones daurades

  les tres corones reials del privilegi, en camp blau com a l’escut.

Curiositats

1. Tres corones que un rei va concedir el 1349

   La franja blava amb tres corones no és cap adorn: és un permís. El 1349, en ple Guerra de la Unió, el rei Pere el Cerimoniós va concedir a Borriana el dret d’afegir-la a la senyera. El privilegi es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

2. El blau que gairebé no és un color

   El document original no parla de blau: parla d’un colore livido, un to pàlid i apagat. A la bandera de Mallorca es va interpretar com a morat i a Borriana com a blau. Joan Fuster hi va dedicar un article sencer, «El blau en la senyera» (1977), a l’assumpte.

3. Només dues banderes valencianes amb franja blava

   Borriana comparteix amb la bandera de València l’ús de les quatre barres amb franja blava: són les dues úniques del País Valencià que ho fan. A la resta de la Comunitat, la franja blava només apareix a la bandera de la Generalitat.

4. La norma diu barres i hauria de dir franjes

   La resolució del 2002 descriu el drap com a «cuatro barras rojas». En vexil·lologia, les barres són verticals; les horitzontals són franges o faixes. És un error de vocabulari al text oficial, i el mateix article de Viquipèdia que cita la norma ho marca amb un «sic».

5. Una flor de lis que no era del poble

   El reglament municipal d’honors de 1972 incloïa una bandera amb una franja blanca i una flor de lis sumada a la corona central. Ni els documents històrics ni els escuts de la ciutat ho sostenen: es va aprovar contra el criteri del mateix ajuntament.