Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
2:3Per cada 2 d'alt, 3 d'ample. La comparteixen 989 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
Civil i institucionalSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
198325 de febrer de 1983 · fa 43 anys
Colors
groc
vermell
morat
blanc
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Origen
Senyera Reial
Mira-la de prop
Barres
Quarter
Castell
Measures i tons
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap (la tela) rectangular de proporció 2:3 amb les quatre barres vermelles horitzontals sobre fons groc i un quadrat morat a la cantonada superior al costat del pal (el bastó).
Barres
quatre franges vermelles horitzontals sobre groc, que deixen cinc franges grogues.
Quarter
morat, a la part superior esquerra.
Castell
blanc, de cinc torres, al centre del quarter.
Measures i tons
l’Estatut no fixa la mida del quarter ni els tons exactes, de manera que varien una mica d’una bandera a l’altra.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1229
Quatre barres vermelles sobre groc: el senyal dels reis d’Aragó, que van conquerir Mallorca el 1229
1269
Ja apareixia en el segell que el rei Jaume I va donar a la ciutat el 1269
1312
Es basava en un document del 1312 del rei Sanç de Mallorca
1907
El 1907 l’Ajuntament de Palma volia penjar una «bandera mallorquina» al balcó
1979
El 1979 el Consell General Interinsular
1983
És oficial des de l’Estatut d’Autonomia de 1983
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de les Illes Balears porta les quatre barres vermelles sobre groc i, a la cantonada, un castell blanc sobre morat. És oficial des de l’Estatut d’Autonomia de 1983. El seu color morat, en canvi, encara dona que pensar.
Com va néixer
El 1907 l’Ajuntament de Palma volia penjar una «bandera mallorquina» al balcó. Va encarregar un informe al cronista de la ciutat, Benet Pons i Fàbregues, que va proposar les quatre barres amb una franja morada i un castell. Es basava en un document del 1312 del rei Sanç de Mallorca.
Amb l’arribada de l’autonomia, uns volien les quatre barres sense res i altres la bandera de Pons. El 1979 el Consell General Interinsular, el govern provisional de les illes, va encarregar la decisió a quatre experts: Maria Barceló i Gabriel Llompart, de Mallorca, Joan Marí, d’Eivissa, i Joan Hernández, de Menorca. Van proposar la de Pons, i l’Estatut la va aprovar el 1983 amb un canvi: el castell, dret dins d’un quadrat.
Com ha canviat
Abans de ser bandera de totes les illes, el castell va passar per diversos dibuixos.
Siglos XIV-XIX
Les armes de la ciutat de Mallorca, l’actual Palma: quatre quartells, amb el castell sobre blau i les barres del rei.
La proposta de Benet Pons: franja morada al costat del pal amb el castell tombat. Es va fer servir com a bandera regionalista, sobretot a la Segona República.
1983
L’Estatut d’Autonomia posa el castell dret en un quarter morat.
Què significa
La bandera ajunta dos senyals de l’Edat Mitjana.
Quatre barres vermelles sobre groc
el senyal dels reis d’Aragó, que van conquerir Mallorca el 1229.
Castell de cinc torres
el castell de l’Almudaina, el palau reial de Palma. Ja apareixia en el segell que el rei Jaume I va donar a la ciutat el 1269.
Morat
surt del document del 1312, que parla d’un castell blanc sobre un color «lívid».
Curiositats
El morat potser era blau
El document del 1312 diu «livid», una paraula llatina dubtosa. Benet Pons la va traduir com a morat, però els escuts antics de la ciutat sempre pinten el castell sobre blau. El filòleg Gabriel Bibiloni anomena «un mite» la bandera morada.
Mallorca es va quedar amb el castell tombat
Després del 1983, el Consell de Mallorca va recuperar la bandera de Pons, amb el castell tombat en una franja, i avui és la bandera de l’illa. S’assemblen tant que és fàcil confondre-les.
El 1978 semblava que guanyaven les quatre barres
El 28 de juliol de 1978, en l’acte de creació del Consell General Interinsular al castell de Bellver, la bandera de quatre barres onejava al mateix nivell que l’espanyola. Al final es va triar la del castell.
Cada illa, la seva bandera
L’Estatut permet que cada illa tingui la seva pròpia bandera. Menorca va preferir les quatre barres sense el morat i hi va afegir l’emblema de la seva antiga Universitat General.
