Mitjana blanca amb la creu de Sant Jaume vermella al costat del màstil i mitjana blava amb la torre grisa: els dos senyors d’Algorfa.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 2:3, partit per la meitat en vertical. Al costat del pal (el màstil) és blanc o gris perla, amb una creu de Sant Jaume vermella. Al vol (el costat lliure) és blau, amb una torre del mateix blanc.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
La primera partició, amb la creu de Sant Jaume, recorda que el 1272, després de la conquesta,…
El seu escut és dels més antics que ha legalitzat la Generalitat: es va aprovar per Decret…
La bandera hi va arribar cinquanta anys després, per la Resolució de 27 d’abril de 2007,…
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera d’Algorfa és un drap partit en dues meitats verticals amb dues figures distintes: la creu de Sant Jaume en un costat, la torre a l’altre. Cada meitat recorda un senyor diferent del poble.
Algorfa és un municipi del Baix Segura, a la província d’Alacant. El seu escut és dels més antics que ha legalitzat la Generalitat: es va aprovar per Decret de 3 d’octubre de 1957, publicat al BOE número 272. La bandera hi va arribar cinquanta anys després, per la Resolució de 27 d’abril de 2007, del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques, publicada al DOGV número 5.523.
L’escut està partit en dos. La primera partició, amb la creu de Sant Jaume, recorda que el 1272, després de la conquesta, Algorfa va passar a l’orde de Sant Jaume durant la dominància castellana. La segona, amb el castell, és la dels Masquefa, que van ser senyors després. La bandera transfereix les dues figures a dues meitats iguals.
No ha canviat mai. Es va aprovar el 2007 i no hi ha modificacions posteriors documentades.
Blanc
la meitat del costat del pal, on és la creu.
Creu de Sant Jaume en vermell
la primera partició, el pas a l’orde de Sant Jaume el 1272.
Blau
la meitat del vol.
Torre blanca
el castell, les armes dels Mosquera.
L’escut d’Algorfa es va aprovar per decret el 1957, quan encara la Generalitat no existia. La bandera no es va aprovar fins al 2007. Cinquanta anys d’armes oficials sense cap drap legalitzat: és probablement el cas més extrem de tot el País Valencià.
La creu de Sant Jaume ve del 1272, quan el poble va passar a aquella ordre militar. La torre ve dels Mosquera, que van ser senyors després. La bandera parteix el drap en dos perquè cada figura ocupi la seva meitat sencera: és un escut desglossat.
La venera —la conquilla de sant Jacint—, símbol de Sant Jaume, és a l’escut d’Albatera i també al de Formentera del Segura, tots dos del mateix Baix Segura. Sant Jaume és patró de mig partit.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Algorfa.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: Macondo, Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0.
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Asia
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
