La Gwenn ha du, «blanc i negre» en bretó, és la bandera de Bretanya: nou ratlles i onze arminyos. Es va dissenyar els anys vint i la regió la va adoptar el 1997.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Civil i institucionalSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 2:3 amb nou franges horitzontals negres i blanques i un cantó, que és el rectangle de la cantonada superior junt al pal, el paló pel qual s'itza.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
La va dissenyar l'arquitecte Morvan Marchal, de Vitré, entre 1923 i 1925
El que va canviar va ser el seu estatus: el Partit Autonomista Bretó la va adoptar en un congrés…
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La Gwenn ha du, que en bretó vol dir «blanc i negre», és la bandera de Bretanya. Té nou ratlles, cinc negres i quatre blanques, i a la cantonada superior esquerra un rectangle blanc amb onze taques d’arminy. Sembla antiga, però en realitat té tot just cent anys.
La va dissenyar l’arquitecte Morvan Marchal, de Vitré, entre 1923 i 1925. Formava part del moviment Breiz Atao («Bretanya sempre»), que defensava la identitat bretina. Va fer servir pesos medievals (el blanc, el negre i l’arminy dels ducs de Bretanya), però ho va col·locar tot com a la bandera dels Estats Units: ratlles i un rectangle en una cantonada. Alguns autors hi afegeixen la bandera de Grècia com a inspiració.
Abans d’ella, Bretanya s’associava amb una creu negra sobre fons blanc, la Kroaz du, que segons la tradició portaven les tropes bretones a l’Edat Mitjana. Avui la defensen els qui prefereixen una bandera més tradicional.
El dibuix no ha canviat des de la seva creació. El que va canviar va ser el seu estatus: el Partit Autonomista Bretó la va adoptar en un congrés a Rosporden el 10 de setembre de 1927, i el consell regional de Bretanya la va aprovar com a bandera de la regió el 30 de juny de 1997.
Ratlles negres (5)
representen els cinc territoris de l’est, on tradicionalment es parlava gal·lò, la llengua romànica de la zona: Rennes, Nantes, Dol, Saint-Malo i Penthièvre.
Ratlles blanques (4)
representen els quatre territoris de l’oest, de llengua bretina: Leon, Treger, Cornualle i Vannes.
Arminyos (11)
són les taques de l’arminy, emblema dels antics ducs de Bretanya. Marchal no els va donar cap nombre amb significat.
Blanc i negre
són els colors heràldics medievals de Bretanya.
Alguns independentistes diuen que els onze arminyos representen les onze lletres de «Breizh dieuh», «Bretanya lliure» en bretó. És una interpretació posterior: Marchal no va fixar aquest nombre.
Durant la Segona Guerra Mundial alguns moviments bretons col·laboracionistes la van fer servir i la seva imatge va quedar danyada. Va començar a recuperar-se als anys seixanta, sobretot des de la victòria del Rennes a la Copa de França del 1965.
Avui apareix a les plaques de matrícula dels cotxes bretons i es veu en estadis, festes i manifestacions.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Bretanya.
Text basat en l’article «Bandera de Bretaña» de la Viquipèdia en castellà, publicat amb llicència CC BY-SA 4.0.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: Lexicon and GwenofGwened, Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0.
Amèrica del Nord
Carib
Altra bandera
Europa
Altra bandera
América del Sur
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Asia
