Vermell, blanc i verd en tres franges desiguals, amb l’escut municipal al cantó superior junt al pal.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 2:3 amb tres franges horitzontals: ademés vermella de tres sètims de l’alçada, al centre blanca d’un sètim i a sota verda de tres sètims. Al cantó superior, junt al pal, l’escut del municipi.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
El seu escut es va aprovar per resolució de 10 de gener de 1995
No ha canviat: és la bandera que es va aprovar el 1996
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Bugarra té tres franges horitzontals —vermella, blanca i verda— i l’escut del municipi a la cantonada superior, junt al màstil. El que la fa rara no són els colors, sinó les mesures: la franja blanca és molt més estreta que les altres dues, i la norma ho diu amb una precisió d’una en set parts.
Bugarra és un municipi de la comarca dels Serranos, a l’interior de València. El seu escut es va aprovar per resolució de 10 de gener de 1995, publicada al DOGV número 2.456, i la seva bandera any i mig després: per resolució de 6 d’agost de 1996, publicada al DOGV número 2.854, de 23 d’octubre.
La descripció oficial és de les més precises que s’han fet d’una bandera municipal valenciana: «Bandera de proporciones 2:3. Tres franjas horizontales, la superior de color rojo, la central blanca y la inferior verde. El ancho de las franjas superior e inferior será igual al de las tres septimas partes del ancho total de la bandera y la central equivale a la séptima parte restante. El escudo municipal estará situado junto al asta en el cantón superior».
Fixeu-vos en dos detalls: les franges no són iguals —les dues dels extrets ocupen tres parts de cada set i la del mig només una—, i l’escut no va al centre, sinó a dalt junt al màstil.
No ha canviat: és la bandera que es va aprovar el 1996.
Franja vermella
la franja superior, la més alta, de tres parts de set.
Franja blanca
la central, la més estreta, d’una part de set.
Franja verda
la inferior, igual d’alta que la vermella.
Escut
al cantó superior, junt al pal. Duu un cordero de Déu, tres sabaters i una corona reial oberta.
L’escut de Bugarra duu a dalt un cordero blanc amb un nimb daurat i una banderola vermella amb creu. És el Cordero de Déu, el santògraf de Sant Joan Baptista, que és el patró del poble. A sota hi van les tres sabates: les armes parlants de la família Sabata.
Les tres sabatilles del segon quart són les armes parlants dels Sabata de Calatayud, barons de Pedralba i senyors de Bugarra. Bugarra va pertànyer a Pedralba fins al 1902, i el poble conserva la sabata d’aquells senyors com a recordatori.
La norma mesura la bandera en set parts: tres per a la franja vermella, tres per a la verda i una per a la blanca. Poques banderes municipals diuen com mesuren les seves franges, i gairebé cap arriba a fer-ho en sètims.
La majoria de les banderes amb escut el posen al centre. Bugarra el col·loca al cantó superior, junt al pal, i ho diu expressament a la resolució. És la disposició tradicional de les banderes de guerra, on l’escut va a prop del pal.
Les armes parlants són les que dibuixen el nom del senyor o del lloc: les sabates dels Sabata, l’estrella de Bonastre, que en català era bon astre. És un joc de paraules heràldic, i a la Comunitat Valenciana es repeteix en molts municipis.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Bugarra.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: Macondo, Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0.
Altra bandera
América del norte
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
