Bandera de Cerdà

La bandera de Cerdà és un drap blanc amb quatre coses: un panicrío blau, dos galls, la Tau de Sant Antoni i una bordura de damero. És una de les banderes més recarregades de la Costera.

Com va néixer

Cerdà és un municipi de la Costera, a la província de València. El seu escut es va aprovar per la Resolució de 28 de juny de 1999, del conseller de Presidència, publicada al DOGV número 3.549. La bandera hi va arribar nou anys després, per la Resolució de 4 de març de 2008, del vicepresident primer i conseller de Presidència, publicada al DOCV número 5.735.

A la primera partició de l’escut hi ha les armes dels Cerdà, senyors del poble, als quals devem el nom. Al costat hi ha la creu de Tau, el símbol de Sant Antoni, patró de la localitat i titular de la parroquia.

Com ha canviat

No ha canviat mai. Es va aprovar el 2008 i no hi ha modificacions posteriors documentades.

Què significa

• Blanc

  el color del drap.

• Montfloré (panicrío)

  el símbol de les armes dels Cerdà.

• Dos galls

  les armes dels Cerdà, amb crestes roges, becats i armats d’or.

• Tau de Sant Antoni en roig

  el patró de la localitat i titular de la parroquia.

• Bordura de damero d’or i sable

  el marc que envolta tota la tela.

Curiositats

1. Dos històries en un drap: els Cerdà i Sant Antoni

   L’escut i la bandera duen dues històries diferents: les armes dels Cerdà, que van donar nom al poble, i la Tau de Sant Antoni, el seu patró i titular de la parroquia. Senyoria i devoció conviuen en el mateix drap.

2. La bandera és més nova que l’escut

   L’escut es va aprovar el 1999; la bandera, el 2008. Nou anys de diferència, i només la bandera duu la bordura de damero, un detall que no apareix a l’escut.

3. El roig només apareix a la Tau i a les crestes

   El drap és blanc, el panicrío i els galls són blaus, la bordura és d’or i sable. El roig només és en dos llocs: les crestes dels galls i la creu de Tau. És el color del detall, no del fons.

Localització