Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
2:3Per cada 2 d'alt, 3 d'ample. La comparteixen 989 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
19844 d’octubre de 1984 · fa 42 anys
Colors
vermell
blanc
negre
daurat
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Mira-la de prop
Les tres franges
1
La franja vermella
2
L'àguila de Saladí
3
La franja negra
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap rectangular de proporció 2:3 dividit en tres franges horitzontals iguals, amb un emblema daurat al centre de la blanca.
Franges
de dalt a baix, vermella, blanca i negra, del mateix gruix.
Emblema
l’àguila de Saladino, d’or i blanca, asseguda sobre un pedestal i amb un escut al pit. Ocupa menys de la meitat de l’alçada de la franja blanca i va centrada en ella.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1922
El 1922, el Regne Unit, que controlava el país des del 1882
1952
Va néixer amb la revolució de 1952
1953
Continua sent oficial fins i tot després de proclamar-se la república, el 1953
1984
El 4 d’octubre de 1984 torna l’àguila de Saladino, ara tota daurada i blanca
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera d’Egipte té tres franges horitzontals, vermella, blanca i negra, amb una àguila daurada al centre. Va néixer amb la revolució de 1952.
Com va néixer
Al segle XIX, Egipte formava part de l’Imperi otoman, i la seva bandera era vermella, amb mitj llunes i estrelles blanques, molt semblant a l’otomana. El 1922, el Regne Unit, que controlava el país des del 1882, va reconèixer-ne la independència, i el nou regne va triar una bandera verda.
El 1952, un grup de militars, els Oficials Lliures, va destituir el rei Faruk. Van presentar una «bandera de la liberación» amb tres franges, vermella, blanca i negra, i una àguila al centre. Des de llavors només ha canviat el símbol del centre.
Com ha canviat
Egipte ha canviat de bandera amb cada règim i amb cada intent d’unió amb altres països àrabs.
Muhammad Ali, que governa Egipte dins l’Imperi otoman, fa servir una bandera vermella amb una mitja lluna i una estrella. Més tard hi arriben versions amb tres mitj llunes.
El Regne d’Egipte adopta una bandera verda amb una mitja lluna i tres estrelles. Continua sent oficial fins i tot després de proclamar-se la república, el 1953.
Amb la Federació de Repúbliques Àrabs, al costat de Súria i Líbia, les estrelles deixen pas a un falcò daurat.
1984
El 4 d’octubre de 1984 torna l’àguila de Saladino, ara tota daurada i blanca.
Què significa
Aquesta és l’explicació que dona el Servei d’Informació de l’Estat egipci:
Vermell
l’època anterior a la revolució de 1952, marcada per la lluita contra l’ocupació britànica.
Blanc
la revolució de 1952, que va acabar amb la monarquia sense vessament de sang.
Negre
el final de l’opressió que va patir el poble sota la monarquia i el colonialisme britànic.
Àguila
l’àguila de Saladino, el sultà que va governar Egipte i Súria al segle XII.
Els Oficials Lliures van donar el 1952 una altra lectura: el vermell seria la sang vessada contra el colonialisme, el blanc la puresa de cor i el negre la foscor que es deixa enrere.
Curiositats
Una mitja lluna al costat d’una creu
A la revolució de 1919 contra l’ocupació britànica, els ministres portaven una bandera verda amb una mitja lluna i una creu, per mostrar que musulmans i cristians coptes lluitaven junts.
Mare d’altres banderes
El tricolor vermell, blanc i negre de 1952 va inspirar les banderes de l’Irak, el Sudan i el Iemen, que fan servir les mateixes tres franges i es diferencien pels detalls.
Un nom que va sobreviure a la unió
Súria va abandonar la República Àrab Unida el 1961, però Egipte va continuar portant aquest nom fins al 1971 i va fer servir la seva bandera de dues estrelles fins al 1972.