Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
8:11Per cada 8 d'alt, 11 d'ample. La comparteixen 5 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
2000gener de 2000 · fa 26 anys
Colors
blau
groc
vermell
blanc
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Origen
Segell medieval d’Oslo
Mira-la de prop
El drap blau
1
Sant Hallvard
2
La corona murada
3
Les tres fletxes
4
La pedra de molí
5
El guerrer vençut
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap (la tela) blau llis amb l’emblema de la ciutat, que és un segell rodó, col·locat una mica cap al pal (el pal). Cap norma en fixa la proporció.
Drap
blau, sense franges ni bordes.
Segell
un cercle amb sant Hallvard assegut en un trono amb caps de lleó. Aguanta una pedra de molí en una mà i tres fletxes en l’altra. Als seus peus hi ha una dona ajaguda i al voltant, quatre estrelles daurades.
Anell
envolta el segell amb el lema en llatí «Unanimiter et constanter» i el nom «Oslo».
Corona mural
una corona daurada en forma de muralla damunt del segell.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1043
Sant Hallvard: un jove noble que, el 1043, va intentar protegir una dona accusada de robatori
1300
El segell més antic de la ciutat, d’cap al 1300, ja l’hi mostrava al seu trono
1924
El 1924 l’arquitecte Børre Ulrichsen va dibuixar la versió en color que s’usa avui
2000
El gener del 2000 l’ajuntament va decidir canviar-la pel segell sobre fons blau
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera d’Oslo, la capital de Noruega, és blava i porta al centre el segell de la ciutat: un sant assegut en un trono, amb una pedra de molí i tres fletxes. És un dibuix de l’Edat Mitjana. I és una bandera que, segons la llei noruega, no hauria d’existir.
Com va néixer
El sant és Hallvard, patró d’Oslo. El segell més antic de la ciutat, d’cap al 1300, ja l’hi mostrava al seu trono. El 1924 l’arquitecte Børre Ulrichsen va dibuixar la versió en color que s’usa avui.
Aquell mateix any, Oslo (que aleshores s’anomenava Kristiania) va celebrar els seus 300 anys amb una bandera de quatre franges blaves i blanques. Mai no es va aprovar de manera oficial. El gener del 2000 l’ajuntament va decidir canviar-la pel segell sobre fons blau, i la bandera nova va començar a onejar el 2002.
Quatre franges blaves i blanques, creades per al tercer centenari de la ciutat.
2000
El segell de sant Hallvard sobre blau. Es va decidir el gener del 2000 i es va aixecar a partir del 2002.
Què significa
Gairebé tot el dibuix explica la mort del sant, segons la tradició.
Sant Hallvard
un jove noble que, el 1043, va intentar protegir una dona accusada de robatori. Els acusadors els van matar tots dos.
Tres fletxes
les armes amb les quals el van matar.
Pedra de molí
se la van lligar al coll per enfonsar el seu cos en un fiord, però el cos va sortir a la superfície. Així es va descobrir el crim.
Dona ajaguda
la dona que Hallvard va voler salvar, encara que al segell medieval hi havia una altra figura (vegeu «Curiositats»).
Lema
«Unanimiter et constanter», en llatí, «units i constants».
Curiositats
Una bandera fora de la llei
Des del 1933, una llei noruega prohibeix als municipis aixecar banderes que el rei no hagi aprovat, amb multes o fins a tres mesos de presó. Oslo mai no va demanar aquesta aprovació per a la seva bandera.
Massa semblant a Grècia
Segons el vexil·lòleg Jan Oskar Engene, un dels motius per retirar les franges de 1924 va ser que a l’ajuntament pensaven que recordaven la bandera grega, també blava i blanca.
La dona era un guerrer
Al segell medieval, als peus del sant no hi havia una dona sinó un guerrer armat, un dels seus assassinats vencut. El segell estava tan gastat que més tard es va llegir com la dona de la llegenda.
Trondheim va triar el camí contrari
Trondheim, l’altra gran ciutat històrica de Noruega, també té un escut antic i complicat, però va acceptar una bandera senzilla segons les normes oficials i la va aprovar el rei.
