Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
2:3Per cada 2 d'alt, 3 d'ample. La comparteixen 989 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
20046 d’abril de 2004 · fa 22 anys
Colors
vermell
blanc
groc
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Origen
Escut de Barcelona
Dissenyador
Ferran de Segarra i de Siscar (model de 1906)
Mira-la de prop
El drap quarterat
1
Les creus
2
Les barres
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap rectangular de proporció 2:3 dividit en quatre quarters iguals, com l’escut de la ciutat.
Quarters blancs
el superior junt al pal (el bastó) i l’inferior del costat del vol (el costat lliure). Cada un porta una creu roja que arriba als vores, d’una grossor de 1/18 de la llargada de la bandera.
Quarters grocs
els altres dos, cadascun amb nou pals verticals iguals: cinc grocs i quatre vermells.
Colors
vermell Pantone 186 i groc Pantone 1235, segons la normativa gràfica de l’Ajuntament.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1329
A principis del segle XIV ja apareixen juntes en quatre quarters, com a la làpida de Santa Maria…
1714
Encapçalà la ciutat fins a la seva caiguda, l’11 de setembre de 1714
1906
Ningú no l’aprovà per escrit fins el 3 de maig de 1906
1992
Amb el franquisme es queda amb dues barres, i així va continuar fins després dels Jocs Olímpics…
1996
Tanmateix, entre 1996 i 2004 va canviar quatre vegades
2002
La justícia la va invalidar el 2002
2004
És el disseny que es va recuperar el 2004
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Barcelona té quatre quarters: dos blancs amb la creu vermella de Sant Jordi i dos grocs amb les barres vermelles de Catalunya. És l’escut de la ciutat passat a drap, i el seu dibuix té gairebé set-cents anys. Tanmateix, entre 1996 i 2004 va canviar quatre vegades.
Com va néixer
La creu era el signe de la ciutat, i les barres, el del rei, que també era comte de Barcelona. A principis del segle XIV ja apareixen juntes en quatre quarters, com a la làpida de Santa Maria del Mar de 1329. La milícia de la ciutat sortia a combatre darrere d’aquesta bandera.
Ningú no l’aprovà per escrit fins el 3 de maig de 1906, quan l’Ajuntament adoptà el model de l’arxiver Ferran de Segarra, amb quatre barres vermelles a cada quartet groc. És el disseny que es va recuperar el 2004.
Com ha canviat
El dibuix de fons gairebé no s’ha mogut, però el nombre de barres, i de vegades la bandera sencera, sí.
El mateix símbol sobre blau mediterrani. Va guanyar el groc, més fidel als colors catalans, i el blau va quedar com a bandera festiva que gairebé ningú no va fer servir.
Què significa
Creu vermella sobre blanc
el signe de la ciutat des del segle XIII, avui anomenat creu de Sant Jordi. És la mateixa creu d’Anglaterra, que és dins la bandera del Regne Unit.
Barres vermelles sobre groc
el signe dels comtes de Barcelona i dels reis d’Aragó, la senyera de Catalunya.
Quatre quarters
alternen els dos signes igual que l’escut de la ciutat.
Curiositats
Quatre banderes en vuit anys
Entre 1996 i 2004 Barcelona va tenir quatre banderes oficials. El vexil·lòleg Sebastià Herreros només hi trobava un ritme semblant a l’Afganistan.
La idea va sortir de la televisió de Girona
Segons La Vanguardia, el 1996 l’alcalde Pasqual Maragall va veure per televisió la bandera de Girona, amb les barres catalanes i el Municipal en forma de rombe, i d’aquí en va treure la de franges.
Nou mesos amb la senyera
Quan la justícia va invalidar la bandera de 1996, l’alcalde Joan Clos va penjar la senyera com a bandera provisional, de juliol de 2003 a abril de 2004.
La bandera que queia sola
El 1461 i el 1468 la bandera de la ciutat, penjada a dalt de la catedral, va caure sense que ningú la toqués. Les dues vegades la van penjar encara més amunt.
Un monjo que ningú coneixia
Llibres estrangers de 1719 i 1769 diuen que la bandera de Barcelona era blava amb un monjo vestit de negre. A la ciutat no n’hi ha rastre: sembla un error copiat de llibre en llibre.