Quatre barres roges sobre fons groc: la senyera catalana és l’antic emblema dels comtes de Barcelona i dels reis d’Aragó, sense escut ni adornaments.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 2:3 amb nou franges horitzontals de la mateixa amplada, cinc grogues i quatre roges, alternades. No duu escut ni cap altra figura.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
La imatge més antiga que es conserva és un segell de cera de 1150 del comte Ramon Berenguer IV
Es va fer oficial per primera vegada el 1933
Després de la dictadura franquista, l’Estatut d’Autonomia de 1979 la recuperà, i el de 2006…
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Catalunya, anomenada senyera, té nou franges horitzontals: cinc grogues i quatre roges. No duu escut ni cap altre dibuix. És una de les banderes més antigues d’Europa que encara s’utilitzen, i d’ella surten també les d’Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.
A l’Edat Mitjana, les barres roges i grogues eren l’emblema familiar dels comtes de Barcelona, que des del segle XII també foren reis d’Aragó. La imatge més antiga que es conserva és un segell de cera de 1150 del comte Ramon Berenguer IV, on apareix un cavaller amb l’escut barrat.
Al principi, l’emblema només el podia fer servir el rei, com a senyal del seu poder. Amb el temps passà a nobles, ciutats i gremis, i acabà identificant els territoris que governava. A partir del segle XIX, amb el renaixement de la cultura catalana, esdevingué el gran símbol de Catalunya.
Es va fer oficial per primera vegada el 1933, amb l’Estatut Interior de Catalunya. Després de la dictadura franquista, l’Estatut d’Autonomia de 1979 la recuperà, i el de 2006 la mantingué.
El disseny de quatre barres roges sobre groc és el mateix des de fa segles. Les lleis només n’han precisat les mesures i el to exacte dels colors.
La llei no dona cap significat als colors. El seu valor és històric:
Groc i roig
els colors de l’emblema de la Casa de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó.
Quatre barres
el nombre que es va fixar amb el temps; a l’Edat Mitjana el nombre de barres variava.
Segons una llegenda, l’emperador franc va passar quatre dits tacats amb la sang del comte Wifredo el Vellós per sobre del seu escut daurat. És un relat inventat: el va escriure l’historiador Pere Antoni Beuter al segle XVI, set segles després.
El segell de cera de Ramon Berenguer IV, de 1150, és la representació més antiga coneguda de les barres.
L’estelada, amb un triangle blau i una estrella blanca, la va dissenyar cap al 1918 Vicenç Albert Ballester, inspirant-se en les banderes de Cuba i Porto Rico. La fan servir els independentistes, però la bandera oficial és només la senyera.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Catalunya.
Text basat en l’article «Bandera de Cataluña» de la Viquipèdia en castellà, publicat amb llicència CC BY-SA 4.0.
Imatge de la bandera: Motoroil, Wikimedia Commons · Public domain.
Altra bandera
América del Sur
Altra bandera
Altra bandera
Altra bandera
Asia
Àfrica
Àfrica Austral
Altra bandera
Europa
