Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
2:3Per cada 2 d'alt, 3 d'ample. La comparteixen 989 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
193325 de maig de 1933 · fa 93 anys
Colors
groc
vermell
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Origen
Senyera Reial
Mira-la de prop
Franjes
Groc
Roig
Drap
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap rectangular de proporció 2:3 amb nou franges horitzontals de la mateixa amplada, cinc grogues i quatre roges, alternades. No duu escut ni cap altra figura.
Franjes (bands)
nou, iguals, de dalt a baix.
Groc
cinc franges, incloses la primera i la darrera.
Roig
les quatre franges que queden entre les grogues.
Drap (la tela)
sense escut, sense text i sense vores.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1150
La imatge més antiga que es conserva és un segell de cera de 1150 del comte Ramon Berenguer IV
1933
Es va fer oficial per primera vegada el 1933
1979
Després de la dictadura franquista, l’Estatut d’Autonomia de 1979 la recuperà, i el de 2006…
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Catalunya, anomenada senyera, té nou franges horitzontals: cinc grogues i quatre roges. No duu escut ni cap altre dibuix. És una de les banderes més antigues d’Europa que encara s’utilitzen, i d’ella surten també les d’Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.
Com va néixer
A l’Edat Mitjana, les barres roges i grogues eren l’emblema familiar dels comtes de Barcelona, que des del segle XII també foren reis d’Aragó. La imatge més antiga que es conserva és un segell de cera de 1150 del comte Ramon Berenguer IV, on apareix un cavaller amb l’escut barrat.
Al principi, l’emblema només el podia fer servir el rei, com a senyal del seu poder. Amb el temps passà a nobles, ciutats i gremis, i acabà identificant els territoris que governava. A partir del segle XIX, amb el renaixement de la cultura catalana, esdevingué el gran símbol de Catalunya.
Es va fer oficial per primera vegada el 1933, amb l’Estatut Interior de Catalunya. Després de la dictadura franquista, l’Estatut d’Autonomia de 1979 la recuperà, i el de 2006 la mantingué.
Com ha canviat
El disseny de quatre barres roges sobre groc és el mateix des de fa segles. Les lleis només n’han precisat les mesures i el to exacte dels colors.
Què significa
La llei no dona cap significat als colors. El seu valor és històric:
Groc i roig
els colors de l’emblema de la Casa de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó.
Quatre barres
el nombre que es va fixar amb el temps; a l’Edat Mitjana el nombre de barres variava.
Curiositats
Quatre dits tacats de sang
Segons una llegenda, l’emperador franc va passar quatre dits tacats amb la sang del comte Wifredo el Vellós per sobre del seu escut daurat. És un relat inventat: el va escriure l’historiador Pere Antoni Beuter al segle XVI, set segles després.
Un segell de fa gairebé 900 anys
El segell de cera de Ramon Berenguer IV, de 1150, és la representació més antiga coneguda de les barres.
L’estelada no és oficial
L’estelada, amb un triangle blau i una estrella blanca, la va dissenyar cap al 1918 Vicenç Albert Ballester, inspirant-se en les banderes de Cuba i Porto Rico. La fan servir els independentistes, però la bandera oficial és només la senyera.
Localització
Quant has après?
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Catalunya.