Nou franges blaves i blanques i una creu: la bandera que va néixer a la guerra d’independència grega i que va conviuir un segle i mig amb una altra versió.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Civil, institucional i militar, a terra i marSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 2:3 amb franges i un cantó amb creu.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
El 1821 els grecs es van revoltar contra l’Imperi otomà
El gener de 1822, la primera Assemblea Nacional
Els canvis de règim van anar afegint i traient corones fins que el 1978 només en va quedar una
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Grècia té nou franges horitzontals, blaves i blanques, i un quadrat blau amb una creu blanca a la cantonada al costat del pal. Els grecs li diuen Galanólefki, «la blava i la blanca». Avui és l’única bandera nacional, però durant més d’un segle i mig va compartir aquest paper amb una altra: la creu sola.
El 1821 els grecs es van revoltar contra l’Imperi otomà, que dominava el país des de feia gairebé quatre segles. Al principi de la guerra, cada cap rebel lluitava amb el seu propi estendard.
El gener de 1822, la primera Assemblea Nacional, reunida a Epidauro, va escollir el blau i el blanc com a colors del país. El març d’aquell any, un decret va fixar dos dissenys: una creu blanca sobre fons blau per usar en terra, i la versió de franges amb la creu a la cantonada per als vaixells.
Durant molt de temps, Grècia va tenir dues banderes alhora. Els canvis de règim van anar afegint i traient corones fins que el 1978 només en va quedar una.
1822
La creu blanca sobre blau és la bandera de terra. La de franges es reserva per al mar.
1863-1924 i 1935-1973
Amb els reis, la bandera de l’Estat porta una corona al centre de la creu. Desapareceix durant la República i torna amb la monarquia.
1970-1975
La dictadura militar converteix la bandera de franges en l’única bandera nacional, amb un blau molt fosc i una forma més allargada.
1975-1978
Després de la caiguda de la dictadura, la creu sola torna a ser la bandera nacional.
1978
Una llei tria per sempre la bandera de franges com a única bandera del país.
Cap llei explica el disseny, però hi ha interpretacions molt esteses:
Nou franges
l’explicació més popular diu que són les nou síl·labes del lema de la independència, Eleftería i thánatos, «llibertat o mort». Altres lectures parlen de nou regions o de les ones del mar.
Creu blanca
elbitanisme ortodox, la religió de la majoria dels grecs.
Blau i blanc
segons la tradició, el mar i el cel de Grècia.
La llei de 1978 parla de blau clar, però a la pràctica s’hi fan servir tons molt distints, des del cel fins a un blau fosc.
Encara que la bandera oficial és la de franges, les unitats de l’exèrcit de terra desfilen amb l’antiga bandera de la creu.
En tancar uns Jocs Olímpics, la primera bandera que s’hisça és la grega i sona l’himne, en honor al país on van néixer els Jocs.
El 30 de maig de 1941, amb Grècia ocupada per Alemanya, dos joves, Manolis Glezos i Apostolos Santas, van pujar a l’Acròpolis d’Atenes i van arrencar la bandera nazi que hi ondejava.
On és i amb qui limita.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Grècia.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: Autor desconocido, Wikimedia Commons · Public domain.
Altra bandera
Altra bandera
Asia
Altra bandera
Asia
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Asia
Altra bandera
Europa
Albània
Bulgària
Turquia
Macedònia del Nord