Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
5:8Per cada 5 d'alt, 8 d'ample. La comparteixen 9 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
Civil, militar i governamental, d’ús terrestre i marítimSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
181825 de febrer de 1818 · fa 208 anys
Colors
Blanc
Blau cel
Groc
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Dissenyador
Manuel Belgrano
Mira-la de prop
Les tres franges
1
El Sol de Maig
2
La franja blau cel
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap de proporció 5:8 amb tres franges horitzontals iguals: celeste, blanca i celeste. Al centre de la blanca hi ha el Sol de Maig.
Franges
cadascuna ocupa un terç de l’alçada. El celeste oficial es va fixar el 2010 per la norma IRAM (l’estàndard tècnic argentí), que també regula el groc del sol i el marró dels seus trets.
Sol de Maig
un sol groc amb rostre humà i raigs que alternen entre rectes i corbats; amb els raigs posats, ocupa gairebé tota l’alçada de la franja central.
Ús oficial
la versió amb sol és la Bandera Oficial de la Nació des del decret de 1985 que va reconèixer als ciutadans el dret a fer-la servir; abans era patrimoni del govern i de l’exèrcit.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1810
El maig de 1810, Buenos Aires va formar el seu propi govern i va començar el camí…
1812
El 27 de febrer de 1812, a la riba del riu Paraná
1816
El 1816 el Congrés de Tucumán la va aprovar per fi com a bandera del país
2010
El 2010 un decret fixa els seus colors exactes
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de l’Argentina té tres franges horitzontals de la mateixa mida, celeste, blanca i celeste, i al centre un sol groc amb cara, el Sol de Maig. És una de les banderes més antigues d’Amèrica del Sud i la seva història està plena de desobediències.
Com va néixer
El maig de 1810, Buenos Aires va formar el seu propi govern i va començar el camí cap a la independència d’Espanya. Els partidaris de la revolta portaven escarapeles, unes insígnies de cinta, de color celeste i blanc.
El general Manuel Belgrano va demanar que aquests colors fossin els dels seus soldats, perquè no es confonguessin amb els de l’exèrcit espanyol, que feia servir el vermell. El 27 de febrer de 1812, a la riba del riu Paraná, a prop de l’actual ciutat de Rosario, va izar per primera vegada una bandera celeste i blanca creada per ell. Al govern no li va agradar: encara no es volia declarar independent i li va ordenar guardar-la. El 1816 el Congrés de Tucumán la va aprovar per fi com a bandera del país.
Com ha canviat
Els colors s’han mantingut, però la bandera ha passat per diverses formes.
Sota el governador Juan Manuel de Rosas el blau es fosca, el sol es torna vermell i apareixen quatre barrets vermells de la llibertat.
1985
La versió amb sol passa a ser l’única bandera, per a l’Estat i per a tots els ciutadans. El 2010 un decret fixa els seus colors exactes.
Què significa
El significat dels colors és discutit:
Celeste i blanc
venen de l’escarapela de 1810. Uns els relacionen amb els colors de la casa reial espanyola dels Borbó o amb el mantell de la Verge; la lectura popular parla del cel i els núvols. No n’hi ha proves de cap.
Sol de Maig
recorda la Revolució de Maig de 1810. Segons la tradició, aquell 25 de maig el sol va sortir entre els núvols sobre Buenos Aires.
Curiositats
Una bandera desobedient
El govern va ordenar a Belgrano amagar la seva bandera, però l’ordre no li va arribar a temps. El maig de 1812 la va tornar a treure a Jujuy i va rebre una reprimenda per escrit.
Se celebra el dia que va morir el seu creador
El Dia de la Bandera a l’Argentina és el 20 de juny, el dia en què va morir Manuel Belgrano el 1820, i no el de la seva primera iza.
El sol, només per a l’Estat
Entre 1944 i 1985 els ciutadans no podien fer servir la bandera amb sol: era només per al govern. Els particulars s’havien d’acontentar amb la versió sense sol.
Un sol tret d’una moneda
El Sol de Maig de la bandera es va dibuixar a partir del que apareixia en les primeres monedes argentines, encunyades el 1813.