Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
8:11Per cada 8 d'alt, 11 d'ample. La comparteixen 5 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
Civil, institucional i militarSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
182113 de juliol de 1821 · fa 205 anys
Colors
Vermell
Blanc
Blau
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Dissenyador
Fredrik Meltzer
Mira-la de prop
El drap vermell
1
La creu nòrdica
2
Les vores blanques
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap rectangular de proporció 8:11 amb una creu nòrdica blau orlada de blanc sobre fons vermell.
Creu
blava, amb una orla blanca a cada costat, desplaçada cap al pal com la danesa.
Mides
la resolució de 1899 les dona totes, sobre una alçada de 8 i una amplada de 11: la creu sencera fa 2 unitats d’amplada, el braç vertical queda a 3 del pal i l’horizontal a 2 de dalt.
Colors
vermell, blanc i blau, com els de la Revolució francesa i dels Estats Units, d’on ve la idea de 1821.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1814
El 1814 Dinamarca va haver de cedir-la a Suècia
1821
El 1821 el diputat Fredrik Meltzer va presentar la que es fa servir avui
1838
Fins al 1838 els vaixells no la poden portar al sud del cap Finisterre
1905
El 1905 Noruega se separa de Suècia
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Noruega és vermella, amb una creu blau emmarcada de blanc. És una creu nòrdica, la creu desplaçada cap al pal que comparteixen els països escandinaus. Els seus tres colors es van triar com un missatge de llibertat.
Com va néixer
Durant més de quatre segols Noruega va estar unida a Dinamarca i va fer servir la seva bandera, la Dannebrog: una creu blanca sobre fons vermell. El 1814 Dinamarca va haver de cedir-la a Suècia. Noruega va aprofitar per donar-se una Constitució pròpia i, encara que va acabar compartint rei amb Suècia, va conservar el seu propi govern.
Faltaava una bandera. El 1821 el diputat Fredrik Meltzer va presentar la que es fa servir avui. Va descartar les propostes en vermell i blanc perquè s’assemblaven massa a la danesa. Va preferir afegir-hi el blau, perquè el vermell, el blanc i el blau eren els colors de països lliures com França, els Països Baixos, el Regne Unit i els Estats Units. El Parlament la va aprovar, però el rei només la va autoritzar per a ús civil, el 13 de juliol de 1821.
Com ha canviat
El disseny de Meltzer no ha canviat, però durant la unió amb Suècia va haver de compartir espai.
Noruega i Suècia afegeixen a les seves banderes un símbol comú que barreja els colors de les dues.
1899
Una llei aprovada sense la signatura del rei treu el símbol de la unió de la bandera civil. El 1905 Noruega se separa de Suècia.
Què significa
Meltzer va explicar les seves raons, de manera que el significat és força clar:
Vermell, blanc i blau
la llibertat, perquè eren els colors dels països que Meltzer veia com a lliures.
Creu nòrdica
els llaços amb els veïns escandinaus. Les creus de Dinamarca i Suècia són de la mateixa família.
Creu blava dins de la blanca
se sol llegir com la bandera danesa amb el blau de Suècia a sobre, encara que Meltzer no ho va dir així.
Curiositats
Una amanida d’arenques
El símbol de la unió amb Suècia barrejava tants colors que els noruecs el cridaven, amb burla, «l’amanida d’arenques», per un plat típic d’aspecte semblant.
Prohibida al sud de Finisterre
Fins al 1838, els vaixells noruecs que baixaven més enllà del cap Finisterre, a Galícia, havien d’izar la bandera sueca. Els vaixells suecs estaven protegits dels pirates del nord d’Àfrica per tractats, però aquesta protecció no cobria la nova bandera noruega.
La mare de totes les banderes
Si tapem parts de la bandera noruega n’apareixen d’altres: la de França, la dels Països Baixos, la de Polonia, la d’Indonesia, la de Tailàndia o la de Finlàndia. Per això de vegades l’anomenen «la mare de totes les banderes».
Finlàndia
Suècia
Rússia
