Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
2:3Per cada 2 d'alt, 3 d'ample. La comparteixen 989 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
18216 d’octubre de 1821 · fa 205 anys
Colors
groc
blau
vermell
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Origen
Bandera de Venezuela de 1811
Dissenyador
Francisco de Miranda (els colors)
En desús des de
1830
Mira-la de prop
Les tres franges
1
L’escut nacional
2
Les cornucòpies
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap rectangular de proporció 2:3 amb tres franges horitzontals iguals: groga a dalt, blava al mig i vermella a sota.
Escut
al centre, damunt de les tres franges. Dues cornucòpies (banyals de l’abundància) plenes de fruites i flors envolten un feix de llances travessat per una destral, amb un arc i sagetes encreuats, tot lligat amb una cinta tricolor.
Òval
blanc, envolta l’escut i porta la inscripció «República de Colombia» i una petita estrella a sota.
Llaur
dues branches verdes abraonen l’òval.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1806
El 1806 va hissar per primera vegada una bandera groga
1811
El 1811, Venezuela va adoptar aquell tricolor com a bandera nacional
1819
La Gran Colòmbia va ser un país enorme que va existir entre 1819 i 1830
1822
Després d’unir-se amb Guayaquil el 1822 va aparèixer un escut nou
1830
Els països que van néixer el 1830 van continuar fent servir l’escut del 1821
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La Gran Colòmbia va ser un país enorme que va existir entre 1819 i 1830. Ajuntava allò que avui són Colòmbia, Venezuela, Ecuador i Panamá. La seva bandera groga, blava i vermella va desapareixer amb ell, però els seus colors continuen onejant en tres d’aquests països.
Com va néixer
Els colors els va idear Francisco de Miranda, un militar venezolà que va lluitar contra el domini espanyol. El 1806 va hissar per primera vegada una bandera groga, blava i vermella al seu vaixell, durant un desembarcament fallit a Venezuela. El 1811, Venezuela va adoptar aquell tricolor com a bandera nacional.
Simón Bolívar se’l va endur en les seves campanyes. Quan el Congrés d’Angostura va crear la República de Colombia, el 17 de desembre de 1819, va decidir fer servir la bandera veneolana mentre no se n’aprovés cap altra. Els historiadors anomenen aquell país «Gran Colòmbia» per no confondre’l amb la Colòmbia actual.
Com ha canviat
En onze anys el tricolor no va canviar, però l’escut sí, tres vegades.
Tres estrelles pels tres grans departaments, un cavall per la llibertat i el lema Ser libres o morir. Els països que van néixer el 1830 van continuar fent servir l’escut del 1821, senyal que aquest mai no va arribar a ser oficial.
Què significa
Cap llei va explicar els colors. La lectura més citada s’atribueix a Miranda: Amèrica separada de l’Espanya ensangonada pel mar.
Groc
Amèrica, la terra rica i jove.
Blau
l’oceà que la separa d’Europa.
Vermell
Espanya i la sang de la guerra.
Cornucòpies
l’abundància de fruits de les terres fredes, templades i càlides.
Feix de llances lligat
la unió, que dona força.
Curiositats
Una bandera mare de tres països
Quan la Gran Colòmbia es va desfer el 1830, Colòmbia, Venezuela i Ecuador van conservar el groc, el blau i el vermell. Per això les seves banderes actuals s’assemblen tant.
Ningú va fixar l’amplada de les franges
Cap decret va donar mesures ni tons exactes, de manera que cada taller cosia la seva: hi ha banderes amb les tres franges iguals i d’altres amb la groga el doble d’ampla.
Un blau més clar que el d’avui
Fins al 1834 el blau solia ser celeste. El blau fosc de les banderes actuals va arribar després.
Els colors d’una emperriu, segons la llegenda
Una història diu que Miranda va triar el groc, el blau i el vermell pels cabells, els ulls i els llavis de Catalina II de Rússia. Una altra, que li ho va suggerir l’escriptor Goethe. Cap té proves.
