Mitja blanca amb bàcul, mitja amb franjes: la bandera separatista que el 1977 es va tornar oficial del cantó més nou de Suïssa, nascut el 1979.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap quadrat, partit en dues meitats iguals per una línia vertical.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
Des del 1815 els districtes jurassians de parla francesa pertanyien a la Berna germanòfona
L’heraldista Paul Boesch va dissenyar aquesta bandera, presentada el 1949
No ha canviat des de 1951: el cantó nou va adoptar la bandera del moviment tal com era
El 20 de març de 1977 el poble de Jura va aprovar la constitució que defineix aquests emblemes
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Jura està partida en dues: un bàcul vermell sobre blanc a l’esquerra, franjes vermelles i blanques a la dreta. La més jove de Suïssa: de bandera d’un moviment a bandera d’un cantó.
Des del 1815 els districtes jurassians de parla francesa pertanyien a la Berna germanòfona, i des dels anys quaranta va créixer el separatisme. L’heraldista Paul Boesch va dissenyar aquesta bandera, presentada el 1949; el 1951 el govern bernès la va autoritzar per a fer-la onejar com a «bandera jurassiana». El 20 de març de 1977 el poble de Jura va aprovar la constitució que defineix aquests emblemes, i l’1 de gener de 1979 el cantó quedà constituït.
No ha canviat des de 1951: el cantó nou va adoptar la bandera del moviment tal com era.
Bàcul vermell
el bastó del príncep-bisbe de Basilea, senyor d’aquestes terres del segle XIV a 1815.
Set franjes
els set districtes que Berna reconeixia com a poble jurassià; quan el cantó es va formar amb tres, les tres blanques es llegeixen com els seus.
Berna va autoritzar el 1951 la bandera separatista; vint-i-sis anys després onejava al cantó nascut de la mateixa bandera.
Només tres dels set districtes jurassians van votar entrar al cantó nou el 1978; Laufen, el germanòfon, va acabar a Basilea-Campiña el 1994.
Moutier va rebutjar unirse a Jura el 1998 per quaranta-u vots; el sí del 2017, ratificat el 2021, va fer canviar de cantó la ciutat l’1 de gener de 2026.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Jura.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: Autor desconocido, Wikimedia Commons · Public domain.
Àfrica
Àfrica Oriental
Antàrtida
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
América del Sur
Altra bandera
Europa
