Blanc, blau i or amb un lleó vermell de cua doble: la bandera de Limburg, al sud dels Països Baixos, reuneix els escuts de les seves antigues senyories.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
2:3Per cada 2 d'alt, 3 d'ample. La comparteixen 989 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
195328 de juliol de 1953 · fa 73 anys
Colors
blanc
blau
groc
vermell
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Dissenyador
Louis Maris
Mira-la de prop
Les tres franges
1
El lleó
2
La cua doble
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap rectangular de proporció 2:3 amb tres franges horitzontals: blanca a dalt, blava al mig i groga daurada a baix. La blanca i la groga mesuren el mateix, dos cincs de l’alçada cadascuna; la blava, més estreta, un cinç.
Lleó
vermell, rampant (dret sobre les potes del darrere), amb corona i la cua partida en dues.
Posició
a prop del pal (el pal) i mirant cap a ell, muntat sobre les tres franges.
Colors
groc Pantone 130 C, blau 072 C i vermell 032 C, fixats el 2005.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1885
Limburg va demanar el 1885 una de pròpia
1953
La província hi va afegir el groc i la va aprovar el 28 de juliol de 1953
2005
El 2005 només es van fixar els tons exactes dels colors
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
Limburg és la província més al sud dels Països Baixos, la de Maastricht, encajada entre Bèlgica i Alemanya. La seva bandera té tres franges, blanca, blava i groga, i un gran lleó vermell amb corona i la cua partida en dues.
Com va néixer
Al segle XIX les províncies neerlandeses només podien hissar la bandera nacional. Limburg va demanar el 1885 una de pròpia, vermella i blanca, i el Govern la hi va negar diverses vegades.
L’actual parteix d’un dibuix de l’arquitecte Louis Maris, de Maastricht: una bandera blanca amb una franja blava i el lleó vermell. La província hi va afegir el groc i la va aprovar el 28 de juliol de 1953.
Com ha canviat
No ha canviat des del 1953. El 2005 només es van fixar els tons exactes dels colors.
Altres banderes i propostes
Abans de l’oficial hi va haver una bandera prohibida i diversos dissenys descartats.
Vermella i blanca, els colors de l’antic ducat de Limburg. El Govern la va prohibir, però es va fer servir sense permís fins a la Segona Guerra Mundial.
Propuesta
Cinc franges amb negre
La primera proposta de la província juntaba vermell, blanc, blau, groc i negre, tots els colors de l’escut. Es va rebutjar perquè el negre no semblava prou limburgès.
Propuesta
La creu del bisbe
El bisbe Van Gils va proposar un disseny amb una creu. Tampoc no es va triar.
Què significa
Els colors surten de l’escut de la província, que reuneix els de les antigues senyories de la zona:
Lleó vermell
el de l’antic ducat de Limburg. La corona i la cua doble el distingeixen del lleó neerlandès.
Blanc
els escuts de Limburg i de Valkenburg.
Blau
l’escut de Guèldres. Popularment, el riu Mosa.
Groc
els escuts de Horn, Guèldres i Júlich.
També hi circula una lectura del paisatge: blanc per l’arena del nord, blau per l’argila del riu i groc per el loess, la terra fina de les colls del sud.
Curiositats
Un lleó d’un ducat que era en un altre lloc
L’antic ducat de Limburg, d’on ve el lleó, gairebé no tenia terres dins la província actual: era sobretot a l’actual Bèlgica.
La bandera prohibida s’assemblava a la de Mònaco
La rojiblanca que el Govern va prohibir tenia el mateix dibuix que les banderes de Mònaco i Indonèsia: una franja vermella sobre una blanca.
El groc va arribar al final
Al dibuix de Louis Maris la franja de baix era blanca. El groc l’hi va afegir la província.
Massa negre per a Limburg
La proposta de cinc franges va caure perquè el negre no es veia com un color propi de la regió, encara que és al seu escut.
