Cap de toro negra amb la llengua i l’anell vermells sobre or: el segell del Uri lliure de 1231 convertit en estendard des de Morgarten, 1315.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap quadrat, de proporció 1:1, groc, amb un cap de toro negre al centre, de cara i amb l’anell del nas vermell.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
El rei Enric (VII) va concedir a Uri la llibertat imperial el 1231: la vall es governava sola…
El segell més antic, de mitjan segle XIII, ja porta el cap del toro, i l’estendard conservat…
El 1948 el govern federal va fixar un toro realista
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera d’Uri és un cap de toro negre, de cara, amb la llengua fora i un anell al nas, sobre fons groc. L’animal és un uro, el toro salvatge ja extingit: els d’Uri l’anomenen Uristier, un joc amb el seu propi nom.
El rei Enric (VII) va concedir a Uri la llibertat imperial el 1231: la vall es governava sola i s’havia de defensar sola, amb estendard propi. El segell més antic, de mitjan segle XIII, ja porta el cap del toro, i l’estendard conservat més vell és el de Morgarten, 1315, que encara és a l’ajuntament d’Altdorf. La llegenda vol que l’anell del nas l’hi posés el papa, com a premi militar; el cert és que l’anell recorda l’uro domesticat.
El disseny medieval no s’ha tocat; canvia l’estil. El 1948 el govern federal va fixar un toro realista, després es va simplificar per a les matrícules i cap al 1990 va aparèixer el traç esbelto actual, inspirat en els estendards de 1315.
Uro (Uristier)
animal que parla del nom de la vall; els veïns es burlaven dient que l’anell provava com de dur que era domar els d’Uri.
Anell i llengua vermells
als estendards antics l’anell de vegades era daurat, i segons la llegenda era un honor concedit pel papa.
Or i negre
s’han explicat com els colors de l’àguila imperial, segell de la llibertat de 1231.
Als segles XVI i XVII els d’Uri van portar als tribunals els de Zuric que asseguraven que l’anell era un senyal de derrota davant la Lliga Gris: la burla era falsa, l’anell ja era al segell del segle XIII.
Uri no té una descripció oficial de la seva bandera amb rang de llei, només la del llibre d’armes federal. El 2020 la cancelleria cantonal ho va resumir així: qualsevol persona pot estampar el toro que li plagui, sempre que porti anell sobre fons groc.
L’estendard regalat per Juli II el 1512 es va fer servir a l’assemblea de la vall fins al 1798; els francesos se l’endugueren a Berna i el 1802 va tornar a Altdorf amb honors.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Uri.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: Autor desconocido, Wikimedia Commons · Public domain.
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Altra bandera
Altra bandera
Asia
Altra bandera
América del Norte
