Tretze estrelles en tres files sobre blanc i vermell: cada estrella és un districte del cantó, i el nombre va quedar fixat amb la constitució de 1815.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap quadrat, de proporció 1:1, partit en vertical per la meitat: blanc al costat del pal i vermell a l’altra meitat, amb tretze estrelles en tres files.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
El vermell i el blanc són del bisbe de Sion, el senyor de la vall des de l’Edat Mitjana:…
el 1628 França, Savoia i la Confederació reconeixen el Valais com a república lliure
La llei del 4 de setembre de 1802 fixa dotze estrelles: quan es va unir la vall inferior
La constitució del 12 de maig de 1815
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera del Valais talla el drap en dues, blanc al costat del pal i vermell després, i alinea tretze estrelles de cinc puntes en tres files: quatre vermelles, cinc travessades sobre la línia i quatre blanques. Gairebé ningú posava estrelles així en una bandera quan es van dibuixar per primera vegada.
El vermell i el blanc són del bisbe de Sion, el senyor de la vall des de l’Edat Mitjana: el seu estendard, tallat en els dos colors, està documentat cap al 1220. El Valais no era un Estat, sinó una república de comunitats anomenades dizains, gairebé independents, cadascuna amb la seva bandera. Quan es van unificar, cap al canvi de segle XVI, van afegir estrelles al drap del bisbe: al principi sense comptar districtes, i en nombre variable entre sis i setze.
Les estrelles sí que es van comptar des del segle XVII, i el nombre va seguir la política: set quan el Valais va ser reconegut com a república lliure, dotze en crear el cantó hèlvetic i tretze quan va entrar a la Confederació.
1498-1628
Els primers dibuixos amb estrelles fixes: sis, corresponents als sis dizains units en una república.
1628-1802
Un\setè dizain entra a la república i hi afegeix la seva estrella; el 1628 França, Savoia i la Confederació reconeixen el Valais com a república lliure.
1802-1815
La llei del 4 de setembre de 1802 fixa dotze estrelles: quan es va unir la vall inferior, es reparteixen sis i sis en els dos camps.
1815
La constitució del 12 de maig de 1815, amb l’entrada a la Confederació, crea el tretzè districte: neixen les tretze estrelles en tres files com les d’avui.
Blanc i vermell
els colors del bisbe de Sion, documentats des del 1220.
Tretze estrelles
els tretze dizains o districtes del cantó; la fila central les comparteix a cavall sobre la línia. El seu nombre no canvia des del 1815.
L’historiador Whitney Smith va apuntar que el 1795 les estrelles de cinc puntes en una bandera eren gairebé una rarea mundial: el Valais, la ciutat alemanya de Norden i uns pocs estendards militars eren dels pocs exemples.
El 1810 França es va annexionar el Valais sense més, com a departament del Simplon, per manar sobre els passos alpins; el 1815 el Valais va tornar a Suïssa ja amb tretze estrelles.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Valais.
Imatge de la bandera: Original: Unknown author Vector: SpinnerLaserzthe2nd, Wikimedia Commons · Public domain.
