Un drap carmesí amb l’escut del roure de Guernica: la bandera de Biscàia, oficial des de 1986, va trigar segles a existir de debò.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 2:3 de color carmesí, amb l’escut del territori al centre.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
Aspes vermelles a la bordura: segons la tradició, les van concedir a Diego López de Haro després…
El 1596 el Senyoriu de Biscàia va anotar que no trobava la seva
El 1894, els germans Arana van crear la ikurriña
Fins al 1986 no va tenir bandera oficial: la Norma Foral 12/1986
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Biscàia és un drap carmesí, un vermell intens, amb l’escut del territori al centre: un roure verd, una creu i una bordura daurada amb aspes vermelles. És la bandera de la Diputació Foral i de les Juntes Generals de Biscàia, i té una història curiosa: durant segles gairebé no va existir.
Biscàia, igual que Álava i Guipúzcoa, és un territori històric del País Basc amb el seu propi govern, la Diputació Foral. Fins al 1986 no va tenir bandera oficial: la Norma Foral 12/1986, de 15 de desembre, la va fixar per fi.
Això no vol dir que no se’n hagués fet servir cap abans. El 1596 el Senyoriu de Biscàia va anotar que no trobava la seva, i va ordenar fer-ne una de nova amb les armes del rei i les del Senyoriu. I es creu que des del segle XVI l’escut biscaí ja es mostrava sobre un fons carmesí, un color molt usat per la noblesa castellana de l’Edat Mitjana, com els senyors de Haro, que governaren Biscàia.
Abans del 1986 no hi va haver bandera oficial, però sí altres banderes associades a Biscàia. A l’Edat Moderna, els vaixells biscaïns portaven un pavelló vermell amb la creu de Sant Andreu blanca. El 1894, els germans Arana van crear la ikurriña, que va començar sent la bandera de Biscàia abans de convertir-se en la de tot el País Basc.
El significat és a l’escut i a la història del territori:
Carmesí
el color de la tela, molt usat per les institucions i la noblesa castellana medieval.
Roure amb una creu
el roure de Guernica, un arbre associat als furs, les lleis antigues de Biscàia.
Aspes vermelles a la bordura
segons la tradició, les van concedir a Diego López de Haro després de la conquesta de Baeza el 1227, el dia de Sant Andreu.
Les actes de 1596 del Senyoriu de Biscàia diuen que no es trobava la bandera del Senyoriu, i ordenen fer-ne una altra de nova amb les armes del rei i les de Biscàia.
Sabino i Luis Arana van agafar el vermell de la tela de l’escut biscaí i el blanc de la seva creu per crear el 1894 la ikurriña, encara que van invertir els colors.
La Crónica General de España conta que a la batalla de les Navas de Tolosa, el 1212, el senyor de Biscàia portava un penó semblant al de Madrid.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Biscàia.
Text basat en l’article «Bandera de Vizcaya» de la Viquipèdia en castellà, publicat amb llicència CC BY-SA 4.0.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: SanchoPanzaXXI, Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0.
