Bandera de Bufali

La bandera de Bufali és un drap vermell amb l’escut del municipi al centre, i només això: l’escut hi apareix sense la corona que sí que el corona a l’escut oficial. La mateixa norma ho diu, «desproveït de timbre o corona». És l’única bandera del País Valencià, de les que hem vist, que es queda sense corona.

Com va néixer

Bufali és un municipi de la Vall d’Albaida. El seu escut es va aprovar per resolució de 26 de gener de 1993, publicada al DOGV número 1.976, i la seva bandera per resolució de 30 de novembre de 2016, publicada al DOGV número 7.938, de 16 de desembre d’aquell any.

L’escut és ibèric —rodó per baix— i està dividit en dos. A dalt hi va la part dels Milà d’Aragó, marquesos d’Albaida i senyors del poble: un milà negre volant sobre plata, al costat de les quatre barres vermelles d’Aragó sobre or. A sota, en camp blau, l’església blanca de laparròquia de la Nostra Senyora de Loreto, que va deixar de dependre de Montaverner el 1574.

Com ha canviat

No ha canviat: és la bandera que es va aprovar el 2016.

Què significa

• Vermell

  el fons del drap, d’un sol color.

• Milà negre

  a la part superior esquerra de l’escut, al·luint als Milà d’Aragó, senyors del municipi.

• Quatre barres vermelles

  les d’Aragó, a la part superior dreta.

• Església blanca

  a sota, la parròquia de Loreto, amb les juntes i les finestres en negre.

Curiositats

1. Una bandera amb l’escut sense corona

   L’escut oficial de Bufali el corona una corona reial oberta. La bandera no: la descripció de 2016 diu que l’escut s’estén «desproveït de timbre o corona». És un detall rar, perquè el normal en les banderes municipals valencianes és dur l’escut tal qual, corona inclosa.

2. Un milà, no un àliga

   L’auva de l’escut no és un àliga: és un milà, un auc de rapinya més petit que en heràldica sol aparèixer volant i amb les ales obertes, com es veu aquí. Les armes de la família que el va posar a l’escut —els Milà d’Aragó, marquesos d’Albaida— el tenien així.

3. L’església que es va independitzar el 1574

   A sota de l’escut hi ha la parròquia de la Nostra Senyora de Loreto, l’església del poble. No hi és per devoció: hi és perquè el 1574 va deixar de dependre de la parròquia de Montaverner, i l’escut ho recorda. És una data concreta amagada en un dibuix petit.

4. Les barres d’Aragó, per tercera vegada

   Les quatre barres vermelles sobre or són les d’Aragó, i tornen a aparèixer aquí com a Borriana i a la senyera valenciana. Quan un escut les hi inclou, no sol ser per casualitat: el normal és que el municipi hagués estat sota la Corona d’Aragó, i es vol deixar aquesta referència per escrit.