Blau, negre i blanc: la bandera que va néixer el 1884 en una associació d’estudiants i va sobreviure amagada a l’ocupació soviètica.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Civil, a terra i marSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 7:11 amb tres franges horitzontals iguals.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
El consagraren el 4 de juny de 1884 a Otepää, un poble del sud del país
1918: en declarar-se la independència
Una llei ho confirma el 1922
1940: la Unió Soviètica ocupa Estònia i la prohibeix
1988: en plena onada de protestes pacífiques
24 de febrer de 1989: substitueix la bandera soviètica al capdamunt de la torre Pikk Hermann
1990: torna a ser, oficialment, la bandera del país
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera d’Estònia té tres franges horitzontals iguals: blava, negra i blanca. En estonià se l’anomena sinimustvalge, que vol dir simplement «blau-negre-blanc». És especial per dos motius: poques banderes nacionals usen el negre, i no la va crear un govern, sinó una associació d’estudiants.
Al segle XIX Estònia formava part de l’Imperi rus, i els estonians començaven a defensar la seva llengua i la seva cultura. Un grup d’universitaris de Tartu, la Societat d’Estudiants Estonians, va elegir aquests tres colors per al seu estendard. El consagraren el 4 de juny de 1884 a Otepää, un poble del sud del país. Amb els anys, aquella bandera d’estudiants va passar a ser la de tot el poble estonià.
El disseny no ha canviat mai; el que ha canviat és si es podia fer servir.
1918
en declarar-se la independència, el govern provisional l’adopta com a bandera nacional. Una llei ho confirma el 1922.
1940
la Unió Soviètica ocupa Estònia i la prohibeix. Qui la mostrava podia ser castigat.
1988
en plena onada de protestes pacífiques, les autoritats locals tornen a permetre-la.
24 de febrer de 1989
substitueix la bandera soviètica al capdamunt de la torre Pikk Hermann, a Tallinn.
1990
torna a ser, oficialment, la bandera del país.
No hi ha un significat fixat per llei, però la lectura més estesa és aquesta:
Blau
el cel, els llacs i el mar, i també la fidelitat.
Negre
la terra, els abrics negres dels pagesos i el passat difícil del poble estonià.
Blanc
la neu, l’escorça dels bedolls i el desig d’un futur millor.
El 1940 els estudiants van canviar la bandera original per una còpia i van amagar l’autèntica a la base de la xemeneia d’una masia. La van desenterrar el 26 de desembre de 1991, davant les càmeres de la televisió estoniana. Avui s’exhibeix al Museu Nacional d’Estònia.
El 4 de juny, aniversari d’aquella consagració de 1884, és el Dia de la Bandera.
A la torre Pikk Hermann la bandera s’hissa a l’alba, mai abans de les 7 del matí, i s’abaixa al capvespre.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Estònia.
Text basat en l’article «Bandera de Estonia» de la Viquipèdia en castellà, publicat amb llicència CC BY-SA 4.0.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: Original: Unknown author Vector: SKopp, PeepP and others, Wikimedia Commons · Public domain.
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Oceanía
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Letònia
Rússia