Dos franjes d’un vermell fosc molt especial i una de blanca estreta, inspirades en un estendard que descriu una crònica del segle XIII.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Civil i institucional, a terra i marSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 1:2 amb una franja blanca més estreta que les vermelles.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
Una crònica escrita en vers i en alemany, la Crònica rimada de Livònia, conta que cap al 1279…
El disseny que s’utilitza avui el va dibuixar l’artista Ansis Cīrulis el 1917
L’Assemblea Constituent el va aprovar com a bandera nacional el 15 de juny de 1921
1940: la Unió Soviètica ocupa Letònia
11 de novembre de 1988: milers de persones veuen com s’hissa a la torre de l’Esperit Sant…
Febrer de 1990: torna a ser la bandera oficial
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Letònia té dues franjes amples d’un vermell molt fosc i, entre elles, una franja blanca més estreta. Aquest vermell és tan particular que té nom propi, «roig letó»: un carmesí que tira a marró. La seva història comença en una crònica medieval.
Una crònica escrita en vers i en alemany, la Crònica rimada de Livònia, conta que cap al 1279 uns guerrers letons de la zona de Cēsis anaven a la batalla amb una bandera vermella travessada per una franja blanca. Segles després, els letons que defensaven la seva identitat nacional van recuperar aquell detall.
També hi ha una llegenda: un cap ferit de mort va ser embolicat en un llençol blanc. La part sobre la qual estava tombat va quedar neta i les vores es van tenyir amb la seva sang. És una tradició, no un fet documentat.
El disseny que s’utilitza avui el va dibuixar l’artista Ansis Cīrulis el 1917. L’Assemblea Constituent el va aprovar com a bandera nacional el 15 de juny de 1921.
El disseny no ha canviat des del 1921; el que ha canviat és si es podia fer servir.
1940
la Unió Soviètica ocupa Letònia. Mostrar la bandera passa a ser un delicte contra l’Estat.
11 de novembre de 1988
milers de persones veuen com s’hissa a la torre de l’Esperit Sant del castell de Riga.
Febrer de 1990
torna a ser la bandera oficial, més d’un any abans que es reconegués la independència.
El significat més conegut surt de la llegenda:
Vermell fosc
la sang del cap ferit.
Blanc
el llençol que l’embolcallà.
Proporció 2:1:2
cada franja vermella és el doble d’ampla que la blanca.
Durant anys es va imprimir malament, amb un vermell viu semblant al de les banderes soviètiques. Fins i tot alguns segells oficials van sortir amb el to equivocat.
La bandera de 1988 al castell de Riga la van hissar l’actor Ēvalds Valters i l’escriptor Alberts Bels. Era el Dia de Lāčplēsis, que recorda els soldats que van lluitar per la independència.
Cinc dies a l’any la bandera oneja a mitja asta o amb una cinta negra, en memòria de les víctimes de la repressió soviètica i de l’Holocaust.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Letònia.
Text basat en l’article «Bandera de Letonia» de la Viquipèdia en castellà, publicat amb llicència CC BY-SA 4.0.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: Original: Ansis Cīrulis Vector: SKopp, Wikimedia Commons · Public domain.
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Amèrica del Nord
Carib
Altra bandera
Europa
Europa
Europa Central
Altra bandera
Asia
Belarús
Estònia
Lituània
Rússia