Tres franjes verticals, verda, blanca i vermella, que van néixer el 1797 inspirades en la bandera francesa i van acabar sent el símbol d’Itàlia.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Civil, institucional i militarSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 2:3 amb tres franjes verticals iguals.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
El 1796 va arribar a Itàlia l’exèrcit de Napoleó
El 7 de gener de 1797, a Reggio Emilia
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera d’Itàlia té tres franjes verticals iguals: verda, blanca i vermella. Els italians l’anomenen il Tricolore. És gairebé igual que la de Mèxic, que es distingeix per l’escut del centre.
A finals del segle XVIII, les idees de la Revolució francesa van arribar a Itàlia, que aleshores estava dividida en molts Estats. Els seus defensors van copiar la bandera tricolor francesa, però van canviar el blau pel verd. L’explicació més acceptada és que el verd i el blanc eren els colors de l’uniforme de la milícia de Milà, i el blanc i el vermell, els de l’escut de la ciutat.
El 1796 va arribar a Itàlia l’exèrcit de Napoleó. Aquell any, la Legió Lombarda, una unitat de soldats italians al seu servei, va rebre un estendard verd, blanc i vermell. El 7 de gener de 1797, a Reggio Emilia, la República Cispadana va adoptar la tricolor com a bandera propia. La proposta va ser de Giuseppe Compagnoni, a qui es recorda com el «pare del Tricolore». Era la primera vegada que un Estat italià se la feia seva.
Els colors no han canviat mai; la direcció de les franjes i l’escut, sí.
1797
La República Cispadana l’adopta amb les franjes en horitzontal.
1798
Les franjes passen a ser verticals. Després de la caiguda de Napoleó queda prohibida en bona part d’Itàlia i es converteix en el símbol de qui volen unificar el país.
1861-1946
Neix el Regne d’Itàlia, que la fa servir amb l’escut de la família reial, la Casa de Savoia, al centre.
1946
Els italians voten a favor de la república i l’escut desapareix: des del 19 de juny la bandera és només verda, blanca i vermella.
No existeix un significat oficial, però hi ha dues lectures populars:
Verd
l’esperança, o els prats d’Itàlia.
Blanc
la fe, o la neu dels Alps.
Vermell
la caritat, o la sang vessada en les guerres per la independència.
Cap explica l’origen real: els colors de Milà i el model francès.
El document més antic que menciona la tricolor italiana és de maig de 1796 i es guarda a Cherasco, al Piemont. En ell, algú va ratllar la paraula «verd» i hi va escriure a sobre «blau», el color francès.
Des de 1996, Itàlia celebra cada 7 de gener la Festa del Tricolore, en record de la sessió de Reggio Emilia de 1797. La sala on es va votar es diu avui Sala del Tricolore.
El 2003 van aparèixer banderes oficials amb colors més foscos i hi va haver queixes. El Govern va parlar d’un error tècnic i el 2006 va fixar els tons oficials: verd falguera, blanc brillant i vermell escarlata.
On és i amb qui limita.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de Itàlia.
Text basat en l’article «Bandera de Italia» de la Viquipèdia en castellà, publicat amb llicència CC BY-SA 4.0.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: See below., Wikimedia Commons · Public domain.
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Europa
Altra bandera
Asia
Àustria
França
San Marino
Eslovènia
Suïssa
Ciutat del Vaticà