Tres franges verticals, blava, blanca i roja, que van néixer a la Revolució francesa en unintre els colors de París i els de la monarquia.
Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Civil, institucional i militarSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.SíPorta l'escut al drap.La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
És un drap rectangular de proporció 2:3 amb tres franges verticals iguals.
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
El juliol de 1789, en plena Revolució
El 1790 els vaixells francesos ja duien els tres colors en franges verticals
El 15 de febrer de 1794, la Convenció
El 1848 hi va haver qui volgué canviar-la per una bandera vermella
Mai va arribar a ser oficial, i el propi comte la va rebutjar quan li van oferir la corona el 1870
Avui la Constitució de 1958 la defineix com a emblema nacional
Hervé Pinoteau, de la casa de Borbó i un dels principals draconistes de França, va dibuixar…
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de França té tres franges verticals iguals: blava, blanca i roja. Els francesos l’anomenen le drapeau tricolore, «la bandera tricolor». Va néixer amb la Revolució francesa i ha inspirat moltes altres, com la d’Itàlia.
El juliol de 1789, en plena Revolució, els milicians de París van començar a portar coccardes amb el blau i el roig, els colors de la ciutat. Una coccarda és una insígnia rodona de drap que se subjecta al barret. Pocs dies després se’ls hi va afegir el blanc, el color de la monarquia. Segons el marquès de La Fayette, el paper de la ciutat esdevingué així el de tota la nació.
De la coccarda es va passar a la bandera. El 1790 els vaixells francesos ja duien els tres colors en franges verticals. El 15 de febrer de 1794, la Convenció, el parlaments revolucionari, va fixar l’ordre actual: blau al costat del pals, blanc al centre i roig al final. La tradició atribueix aquell disseny al pintor Jacques-Louis David, encara que no hi ha proves fermes.
El disseny és el mateix des de 1794, però la bandera ha estat a punt de dues vegades de reaccionar.
1794
Es fixa el disseny que França fa servir encara avui: blau, blanc i roig en franges verticals.
1814-1830
Després de la caiguda de Napoleó, els reis Borbó tornen a una bandera blanca.
1830
La revolució de juliol recupera la tricolor per sempre. El 1848 hi va haver qui volgué canviar-la per una bandera vermella, però es va mantenir. Avui la Constitució de 1958 la defineix com a emblema nacional.
El tricolor ha hagut de defensar-se diverses vegades. Aquestes són les propostes que expliquen per què la bandera continua sent de tres bandes verticals.
Propuesta · 1848
El febrer de 1848, durant la revolució, es va hissar una bandera vermella a la plaça de l’Hôtel de Ville de París. El poeta i ministre Alphonse de Lamartine va sortir a la plaça i la va fer arriar. La tricolor es va quedar. La bandera vermella no va desapareixer del tot: avui és l’emblema del moviment obrer i de diversos partits, sense caràcter oficial.
Propuesta · 1850
S’atribueix a Henri d’Artois, comte de Chambord, hereu del trastell per als monàrquics legitimistes, quan era jove. Afegia a la tricolor la corona reial i els lis de la monarquia. Mai va arribar a ser oficial, i el propi comte la va rebutjar quan li van oferir la corona el 1870, perquè exigia tornar a la bandera blanca. La seva negativa va ser una de les raons per les quals la monarquia no es va restaurar.
Propuesta · 1881
El doctor Marié, partidari de la causa legitimista, va proposar una bandera que ajuntava les tres cases en joc: un cordó de lis grocs en aspa sobre la tricolor, quatre abelles de plata de Napoleó III a cada quart i les vores amb els tres colors. Li va oferir al comte de Chambord. No va prosperar.
Propuesta · 2010
Hervé Pinoteau, de la casa de Borbó i un dels principals draconistes de França, va dibuixar cap al 2010 una bandera blanca amb les armes reials per a un regne restaurat. El moviment monàrquic la fa servir com a bandera de pretensió, però cap institució l’ha adoptat.
L’origen dels colors es coneix, encara que amb el temps se’ls han donat altres sentits:
Blau i roig
els colors de París.
Blanc
el color de la monarquia. Al costat dels altres dos, simbolitzava la unió del rei i del poble.
Els tres junts
sovint es relacionen amb el lema Llibertat, Igualtat, Fraternitat, però és una lectura posterior.
A la Marina francesa, les franges no mesuren el mateix: des del 1853 segueixen la proporció 30:33:37. Quan la bandera ondeja, la part més allunyada del pals sembla més petita, i així les tres es veuen iguals.
Cap llei fixa el to exacte dels colors. El 1974, Valéry Giscard d’Estaing va aclareir el blau. El 2020, Emmanuel Macron va tornar al blau fosc al Palau de l’Elíseo, la residència presidencial.
El 25 de febrer de 1848, una multitud va demanar adoptar la bandera vermella. El poeta i ministre Alphonse de Lamartine ho va evitar amb un discurs: la bandera vermella, va dir, només havia fet la volta al Camp de Marte; la tricolor havia fet la volta al món.
Posa a prova el que has llegit sobre la bandera de França.
Text basat en l’article «Bandera de Francia» de la Viquipèdia en castellà, publicat amb llicència CC BY-SA 4.0.
Fonts consultades:
Imatge de la bandera: Original: Unknown Vector: SKopp, Wikimedia Commons · Public domain.
Andorra
Bèlgica
Alemanya
Itàlia
Luxemburg
Mònaco
Espanya
Suïssa
