Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
2:3Per cada 2 d'alt, 3 d'ample. La comparteixen 989 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
CivilSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
198530 d’abril de 1985 · fa 41 anys
Colors
Blanc
Vermell
Groc
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Origen
Creu de Sant Jordi
Mira-la de prop
El drap blanc
1
La creu de Sant Jordi
2
La creu daurada
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap blanc de proporció 2:3 amb dues creus superposades.
Creu vermella
una creu recta de braços horitzontals i verticals que va de costat a costat del drap —la creu de Sant Jordi, la mateixa bandera d’Anglaterra—, amb el creuament al centre exacte.
Creu daurada
centrada damunt de la vermella i més petita, de braços d’igual llargada amb les puntes eixemplades; en heràldica aquesta forma s’anomena «paté». És la creu del ducat de Normandia, copiada d’un estendard de Guillem el Conqueridor brodat al tapís de Bayeux.
Colors
vermell Pantone 185 i groc 108 sobre blanc.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1066
Segons la tradició, el duc Guillem de Normandia, el que va conquerir Anglaterra el 1066, portava…
1936
El 1936 el rei Eduard VIII li va donar permís oficial per fer-ho
1982
Als Jocs de la Commonwealth de 1982
1985
Es va aprovar el 1985 i es va izar per primera vegada el 9 de maig
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera de Guernsey és blanca amb una creu vermella, com la d’Anglaterra, però a sobre hi porta una altra creu més petita, daurada i amb els extrems eixemplats. Guernsey és una illa del canal de la Manxa, a prop de la costa francesa, que depèn de la Corona britànica sense formar part del Regne Unit. Juny amb la veïna Jersey, forma les anomenades Illes del Canal.
Com va néixer
Durant molt de temps, Guernsey va fer servir la creu de Sant Jordi, la bandera d’Anglaterra, com si fos seva. El 1936 el rei Eduard VIII li va donar permís oficial per fer-ho.
El problema va arribar amb l’esport. Als Jocs de la Commonwealth de 1982, els esportistes de Guernsey van desfilar amb la bandera anglesa, i alguns participants van creure que Anglaterra havia enviat dos equips. Per evitar-ho, un comitè dirigit pel viceballer Graham Dorey, el segon càrrec de l’illa, va preparar una bandera pròpia. Es va aprovar el 1985 i es va izar per primera vegada el 9 de maig, el Dia de l’Alliberament, que recorda el final de l’ocupació alemanya el 1945.
Com ha canviat
La bandera només ha canviat una vegada: quan se li va afegir la creu daurada.
Guernsey fa servir la creu de Sant Jordi, igual que Anglaterra. Des del 1936, amb permís del rei.
1985
S’hi afegeix la creu daurada de Normandia perquè la bandera només sigui de Guernsey.
Què significa
Les dues creus expliquen de qui ha dependut l’illa al llarg de la història:
Creu vermella de Sant Jordi
la relació de l’illa amb la Corona anglesa.
Creu daurada
el ducat de Normandia, al qual Guernsey va pertànyer a l’Edat Mitjana. Segons la tradició, el duc Guillem de Normandia, el que va conquerir Anglaterra el 1066, portava una creu així al seu estendard a la batalla de Hastings. Es diu que se l’havia regalat el papa, però no hi ha proves que ho confirmin.
Curiositats
Una bandera aprovada per error
El 1906 Guernsey va demanar al Govern britànic permís per fer servir un escut i la creu de Sant Jordi. El rei va aprovar només l’escut, però el governador va entendre que també la bandera. A Londres van admetre el malentès i van preferir no corregir-lo per escrit.
Estrenada el dia més important
Es va izar per primera vegada el 9 de maig de 1985, el Dia de l’Alliberament, la gran festa de l’illa des del final de la Segona Guerra Mundial.
La creu del tapís de Bayeux
La creu daurada s’inspira en un estendard de Guillem el Conqueridor que apareix al tapís de Bayeux, un brodat de gairebé setanta metres que explica la conquesta d’Anglaterra.
