Totes les dades de la bandera, cadascuna amb el que vol dir.
Proporció
2:3Per cada 2 d'alt, 3 d'ample. La comparteixen 989 banderes del catàleg.
Propietats
Bandera normalSímbol FIAV: quina forma té la bandera.
Ús
Civil i institucionalSímbol FIAV: qui pot fer servir la bandera.
Adopció
199913 d’agost de 1999 · fa 27 anys
Colors
blanc
vermell
Tons de referència: l'oficial pot variar una mica.
Escut
SíPorta l'escut al drap.
Sobrenom
Hinomaru
Mira-la de prop
Drap
Disc
Posició
Com es descriu
La bandera explicada amb les paraules de la vexil·lologia i l'heràldica.
Descripció vexil·lològica
És un drap rectangular de proporció 2:3, blanc, amb un disc vermell al centre. La llei de 1999 sobre la bandera nacional i l’himne el defineix amb mides exactes.
Drap (la tela)
blanc, llis, sense franges ni marges.
Disc
vermell, el sol naixent, amb un diàmetre de tres cinquens de l’alçada de la bandera.
Posició
el centre del disc al centre del drap. La llei contempla que, durant un temps, s’admet la proporció 7:10 i que el disc es desplaça cap al pal.
Què hi porta
Cada element i quantes de les 1.390 banderes del catàleg el porten. En groc, el més rar.
Cada data que explica la seva història, d'un cop d'ull.
1854
El 1854, quan els Estats Units van obligar el Japó a obrir-se al comerç exterior
1870
El 1870 va passar a ser la bandera oficial dels vaixells mercants i
1999
Però cap llei no la va declarar bandera nacional fins al 1999
La història completa
Com va néixer, com ha canviat i què vol dir.
La bandera del Japó és de les més senzilles del món: un cercle vermell al centre d’un fons blanc. El cercle és el sol. Els japoneses l’anomenen Hinomaru, «el cercle del sol», encara que el seu nom oficial és Nisshōki, «la bandera del sol».
Com va néixer
El sol està unit al Japó des de fa molts segles. El nom del país en japonès, Nihon, vol dir «origen del sol», i per això se’l coneix com «el país del sol naixent». A més, segons la tradició sintoista, els emperadors descenen d’Amaterasu, la deessa del sol.
Els samurais i els senyors feudals ja pintaven discs solars als seus ventalls i estendards. El 1854, quan els Estats Units van obligar el Japó a obrir-se al comerç exterior, el Govern va ordenar que els vaixells japonesos portessin el disc vermell per distingir-se dels estrangers. El 1870 va passar a ser la bandera oficial dels vaixells mercants i, des de llavors, va funcionar com a bandera del país. Però cap llei no la va declarar bandera nacional fins al 1999.
Com ha canviat
El dibuix és el mateix des de fa més de 150 anys. Només se n’han retocat les mides.
1854
El Govern ordena als vaixells japonesos izar un disc vermell sobre fons blanc per distingir-se dels vaixells estrangers.
La primera norma fixa les mides: la bandera és una mica més allargada que l’actual i el disc està lleugerament desplaçat cap al pal.
1999
Una llei la declara per fi bandera nacional. Passa a amidir dues d’alçada per tres de llargada i el disc queda just al centre.
Què significa
La llei de 1999 descriu la bandera, però no explica què significa. La interpretació tradicional és aquesta:
Disc vermell
el sol, unit al nom del país i a la deessa Amaterasu. La llei només diu que és d’un vermell intens, sense fixar el to exacte.
Fons blanc
segons una lectura popular, la puresa i l’honestedat. No és un significat oficial.
Curiositats
Una bandera que es menja
El 1937, durant la guerra amb la Xina, es va popularitzar el Hinomaru bentō: una capsa d’arròs blanc amb una pruna en conserva vermella al centre. Era un menjar senzill i una manera de mostrar suport als soldats.
Signatures al voltant del sol
A la Segona Guerra Mundial, familiars i amics regalaven als soldats una bandera plena de signatures i desitjos de sort, el Hinomaru yosegaki. La costumeria deia que ningú podia escriure a sobre del disc vermell.
Retocada per als Jocs Olímpicos
Abans dels Jocs Olímpicos de Tòquio de 1964, l’expert en color Tadamasa Fukiura va revisar la mida i el to del disc per que destaqui al costat de les banderes dels altres països.