Bandera de Zurigo

La bandera de Zurigo parteix el drap en diagonal, blau a dalt i al costat del pal i blanc a baix. Està documentada el 1220: juntament amb Schaffhausen, és la bandera cantonal més antiga que continua en ús, i una de les banderes vigents més velles d’Europa.

Com va néixer

La ciutat de Zurigo va aconseguir la llibertat imperial el 1218, compartint amb Schaffhausen el lloc d’Estat més antic de l’Imperi que després formaria Suïssa, i amb ella el dret a tenir estendard propi: se cita per primera vegada l’any següent i el segell del Consell, amb el mateix dibuix, és del 1225. Ser lliure volia dir defensar-se sol, i la bandera de la ciutat campà a les batalles al front de la Confederació, a la qual Zurigo va entrar el 1351. Durant segles, a més, la bandera principal va dur un adorn que avui no es veu: un schwenkel, un penó molt llarg penjat a dalt de tot del pal.

Com ha canviat

El drap no ha canviat; allò que es va perdre és el schwenkel, afegit el 1273 segons la data més acceptada, hissat durant segles al costat de la bandera i avui absent. El tall diagonal és el mateix del segle XIII.

Què significa

• Blau

  es deia que era el llac, amb el blanc de les muntanyes nevades; en la tradició antiga, més aviat el cel, i el blanc l’aigua.

• La diagonal

  s’ha explicat com a senyal de la justícia, encara que sense documentació medieval que ho digui.

Curiositats

1. Un penó d’honor o de vergonya

   Els medievals discrepaven sobre el schwenkel vermell: uns el tenien per gran honor, altres per marca d’infàmia, senyal d’haver perdut una bandera en batalla. El 1477 el duc de Lorena els ho va treure als suïssos creyent rentar-ne la vergonya; en tornar a casa, els van tornar a posar, ofensos.

2. L’SPQR de Zurigo

   Als estendards de cavalleria del segle XVIII la ciutat feia gravar S.PQ.T.: Senatus Populusque Turicensis, el senat i el poble zuriguès, imitant l’SPQR romà.

3. Bandera vella en lloc de nova

   Zurigo va rebre l’estendard regalat pel papa el 1512, però en arribar la Reforma el va jubilar i va tornar al combat amb una bandera centenària que s’havia guardat des de les guerres de Borgonya.

Localització